Per desgràcia, l’expressió més dura i terrible de l’homofòbia torna a ser notícia. Rebecca Kadaga, presidenta del Parlament de la República d’Uganda, va declarar fa prop d’un mes que la llei que preveu endurir penalment la repressió contra lesbianes i gais (i, encara que no s’especifiqui, contra la resta de minories sexuals) a Uganda, i que inclou la pena de mort, seria aprovada abans de finals d’any. Kadaga va acabar la seva intervenció dient que l’aprovació d’aquesta llei seria un “regal de Nadal” per als ugandesos.
L’homosexualitat a Uganda està prohibida des del temps de la colonització britànica, però ara aquest projecte de llei, que va començar a tramitar-se el 2009, preveu fer un pas més i, en determinats casos, fins i tot establir penes de cadena perpètua i de pena de mort per a les persones LGTBI. També preveu la persecució i la prohibició d’aquelles organitzacions que s’atreveixin a recolzar la lluita per l’alliberament LGTI. Si s’aprova, Uganda se sumarà als altres països del món que ja castiguen amb la mort la dissidència sexual (Aràbia Saudita, Iran, Iemen, Mauritània, Sudan, Somàlia...) i que representen, per tant, la cara més cruel de l’homofòbia i la transfòbia. A més, si aquesta llei s’aprova a Uganda, el moviment d’alliberament LGTI tem que molts altres països africans l’imitin.
A Uganda l’homofòbia social és extrema, ve de lluny (al blog L’Armari obert hi trobem un bon resum històric) i ha estat inculcada per l’integrisme cristià heretat de la colonització britànica amb la col·laboració de la jerarquia de la minoria musulmana del país. Com sempre, l’homofòbia és una de les poques coses en la que es posen d’acord els fonamentalistes de totes les religions, que ara corren a defensar aquesta llei sense manies.
Però això no és tot. A Uganda els homòfobs no esperen el vistiplau dels tribunals per començar a assassinar. David Kato (1964-2011) era un activista LGTBI ugandès i un dels 100 ciutadans LGTBI dels quals una revista ugandesa va publicar el nom i la foto sota el macabre lema “Pengeu-los”, amb el suport del diputat fonamentalista cristià David Bahati, el principal impulsor de la legislació contra l’homosexualitat juntament amb diferents predicadors evangelistes ugandesos, tots ells amb vincles amb l’extrema dreta evangelista estatunidenca. El 26 de gener de 2011 Kato va ser assassinat a cops de martell a casa seva. Al film Memorandum in Memoriam (que podeu veure en aquest enllaç), realitzat amb la col·laboració dels companys d’EHGAM del País Basc, s’hi explica la seva història i la de l’homofòbia salvatge que impregna la societat ugandesa.
Malgrat aquesta situació, el moviment d’alliberament LGTI ugandès no es rendeix, i fins i tot va aconseguir organitzar actes pel 28 de juny d’enguany. Poques manifestacions al llarg de la Història exemplifiquen tan bé la fermesa i la dignitat dels oblidats. A nosaltres, als Països Catalans, ens toca deixar de mirar-nos el melic i pensar que ja està tot fet, perquè ningú serà lliure fins que no ho siguem totes i tots. Ens toca sortir al carrer i exigir-ho una vegada més. I toca que no siguem, com quasi sempre, només les persones LGTBI les qui ho exigim. Us volem a totes i a tots, partits i organitzacions polítiques, moviments populars, societat civil..., a totes i a tots cridant al nostre costat que ja n’hi ha prou de tants insults, de tantes humiliacions, agressions i tortures, de tants assassinats contra les persones LGTBI i (atenció!) també contra tots aquells que s’hi assemblen massa. Perquè l’homofòbia i la transfòbia ataquen, d’una manera o altra, tothom que no es comporta exactament com s’espera que es comporti un home o una dona en aquesta societat patriarcal, i això pot incloure (o inclou) tothom. Per tant, per consciència, per coherència, per solidaritat i per dignitat, tothom contra l’homofòbia i la transfòbia, aquí i a tot arreu, abans, ara i sempre.
