S’ha afirmat que Pa negre havia guanyat perquè era propaganda política dels perdedors de la Guerra Civil, perquè denunciava la persecució a l’homosexualitat i perquè estava feta i produïda per catalans. També perquè la seva productora, Isona Passola, és catalanista i perquè el seu director, Agustí Villaronga, és gai (que Villaronga sigui mallorquí prefereixen obviar-ho, que encara alimentarien ells solets el fantasma dels Països Catalans). I ho diuen així, talment com si de la propaganda feixista de la dictadura franquista es tractés. Sense manies, amb tota la cara dura possible, amb tota la ràbia i tot l’odi que els caracteritza.
Ja sé que no descobreixo res nou si dic que la croada de l’extrema dreta contra el nostre poble i contra tot allò que desobeeixi la seva moral ultracatòlica està pujant cada vegada més de to, alimentant la violència contra tot allò que li és advers. No és nou, però cal seguir denunciant-ho.
En el fons, el que fa més ràbia a aquests personatges sinistres, a part de que lesbianes, gais i transsexuals no estiguem tancats en camps d’extermini, que és el que voldrien, és la cada vegada major qualitat del cinema català i la voluntat rotunda dels professionals de casa nostra d’anar-se desmarcant del cinema espanyol. El que els fa més por és “la lluita per la nostra República, del cinema o del que sigui”, en paraules de l’actor Jordi Dauder al recollir el premi Gaudí d’Honor d’aquest any, amb el puny alçat.
Isona Passola, recollint el Goya a la millor pel·lícula, va agrair a la “gent del cine” el fet d’haver votat una pel·lícula rodada en català, d’haver votat “per la diversitat”. La resposta van ser aplaudiments més o menys sincers i alguna cara llarga al pati de butaques. La bona notícia, però, no hauria de ser que els espanyols més progres ens facin el favor de votar-nos tot i atrevir-nos a utilitzar la nostra llengua per filmar les nostres pel·lícules, sinó no haver de tornar mai més a uns premis de l’acadèmia de cine d’un dels estats que ens està ocupant, a no ser que sigui en la categoria de millor pel·lícula estrangera.
