Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homofòbia som tots

Albert Fresquet, membre del Casal Popular Les Vinyes 

Amb aquest títol d'un cert caire provocatiu i demagog (a més de recurrent quant a l'estructura de "x som tots") pretenc destacar una problemàtica que penso que es troba instaurada en l'ambient revolucionari.

Sota el paraigua "antipatriarcal", s'hi engloba el moviment que defensa una societat no patriarcal (no pas una societat antipatriarcal, ja que, com a finalitat, no tindria pas cap sentit), el qual es podria dividir en dos eixos: el feminista i l'LGT+. Degut a les semblances pel que fa a la manera com estan discriminades totes aquestes persones i pel tipus d'actuació amb què cal respondre-hi, sovint es fa treball conjunt i en certs aspectes es poden establir paral·lelismes entre ambdós eixos.

29/12/2010 21:49 Opinió

Hi ha un sector feminista que considera que el treball en aquest eix l'han de dur a terme o, si més no, liderar les dones per diversos motius, entre els quals hi trobem que al capdavant d'aquesta lluita hi han d'anar les vertaderes oprimides, atès que són les qui coneixen els mecanismes del patriarcat per a atacar-les, o bé perquè es considera que en els propis àmbits feministes on hi ha presència d'homes, els rols sexistes es reprodueixen (esperem que inconscientment) tal i com passa en àmbits socials no polititzats. Sense entrar a valorar si considero oportú o no que les dones siguin qui desenvolupin amb exclusivitat la lluita feminista, m'agradaria que ens quedéssim amb el segon argument que he enunciat.

Amb això, on vull anar a parar és que, en ambients revolucionaris, es donen casos de reproducció dels rols homòfobs que es troben de manera freqüent en la resta de la societat. No seria res estrany si no fos perquè, recordem-ho, estem parlant de sectors que pretenen l'alliberament social del nostre país i, conseqüentment, haurien de ser trencadors amb tots els dogmes i tòpics que envolten i mitifiquen l'homosexualitat.

bordfkComentaris burlescs i satírics respecte a una determinada orientació sexual, a més del tracte ignominiós que en reben les seves pràctiques sexuals; pseudodiscriminacions positives que pretenen posar en evidència tals fets; aversió envers l'homosexualitat quan aquesta es manifesta més enllà dels llibres teòrics i els redactats ideològics; etc. Tot plegat, un seguit de mostres que evidencien la poca diferència real entre persones polititzades revolucionàries i persones no polititzades quant a aquesta temàtica. També cal destacar que totes aquestes mostres acostumen a venir dels homes, en concordança amb tota l'actitud que porta implícita el seu gènere, el masculí (entenent els gèneres com a rols socials imposats en funció del sexe biològic).

Per altra banda, aquest 'homofòbia (i transfòbia) som tots' queda traduït, més enllà del que seria la cara interna (i limitada públicament) dels ambients revolucionaris, en una baixa participació de l'Esquerra Independentista (i altres agents) en les mobilitzacions en dates assenyalades, com ara el 28 de juny (com a commemoració combativa dels Aldarulls de Stonewall); baixa participació que es fa palesa tant pel nombre de participants en les manifestacions unitàries com per la resta d'actes duts a terme arreu del territori.

Pot ser que la manca d'un referent sectorial clar i concís dificulti la interiorització del discurs bord (caldrà veure l'evolució del Brot Bord en els propers mesos, en què hi poso especial atenció). En tot cas, el que està clar és que queda molta feina per fer, tant de portes endins com més enllà del nostre entorn polític, si pretenem aconseguir que el missatge arreli, amb la consecució de relacions no patriarcals en uns Països Catalans independents i socialment justos.

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid