Mentre que pels organitzadors eren 16.000 les persones que es van manifestar, per la Policia Local n'eren 3.000 i per la Policia Nacional només 600. Fos com fos, els independentistes, a part de reclamar la Independència i la Sobirania de les Canàries, van commemorar el 45è aniversari de la creació del Moviment Per l'Autodeterminació i la Independència de les Canàries (MPAIAC) i de la bandera independentista de les set estrelles verdes.
La manifestació va ser convocada pels col·lectius juvenils independentistes Azarug, Inekaren i Joventuts del Congrés Nacional de les Canàries sense l'ús de les seves sigles, per la "Unitat per la Descolonització i Independència”, i per evitar divisions. També s'hi va sumar l'Alternativa Nacionalista Canària, el Congrés Nacional de les Canàries, el Moviment Patriòtic Canari, el Moviment per la Unitat del Poble Canari i la Unitat del Poble.
El portaveu dels organitzadors, Honorio Marichal, va declarar que “no volem un enfrontament amb el poble espanyol, sinó una relació de tu a tu des d'un marc polític diferent que permeti el desenvolupament de les Canàries”. Així mateix, Marichal va defensar la viabilitat econòmica d'una Canàries independent, ja que la pertinença a l'Estat espanyol és el que està llastimant el desenvolupament de les illes, va dir, i va sostenir que la hisenda espanyola "saqueja" l'Arxipèlag Canari. “Si ens independitzem, AENA hauria de tancar deu aeroports espanyols", va assegurar com a exemple, ja que se sostenen amb els ingressos que s'obtenen dels aeroports canaris.
L'històric líder i fundador del MPAIAC, Antonio Cubillo, va participar en l'organització de la manifestació encara que va voler mantenir-se en un segon pla i va insistir que l'objectiu era aconseguir una mobilització sense més consignes que la Descolonització i la Independència per evitar divisions en els partits i associacions que defensen aquest plantejament polític. Va demanar “una descolonització pacífica i lògica” en el marc de l'ONU i va reclamar al Govern espanyol que accepti fixar un calendari per aconseguir-ho.
La manifestació va partir de la Plaça de l'Ajuntament de La Llacuna i va realitzar una parada a la plaça dedicada a Javier Fernández Quesada. Allà es va realitzar una ofrena a aquest estudiant independentista assassinat a trets de la Guàrdia Civil durant la repressió de l'any 1977. La marxa va finalitzar a la Plaça La Miraculosa.
La manifestació va ser convocada pels col·lectius juvenils independentistes Azarug, Inekaren i Joventuts del Congrés Nacional de les Canàries sense l'ús de les seves sigles, per la "Unitat per la Descolonització i Independència”, i per evitar divisions. També s'hi va sumar l'Alternativa Nacionalista Canària, el Congrés Nacional de les Canàries, el Moviment Patriòtic Canari, el Moviment per la Unitat del Poble Canari i la Unitat del Poble.
El portaveu dels organitzadors, Honorio Marichal, va declarar que “no volem un enfrontament amb el poble espanyol, sinó una relació de tu a tu des d'un marc polític diferent que permeti el desenvolupament de les Canàries”. Així mateix, Marichal va defensar la viabilitat econòmica d'una Canàries independent, ja que la pertinença a l'Estat espanyol és el que està llastimant el desenvolupament de les illes, va dir, i va sostenir que la hisenda espanyola "saqueja" l'Arxipèlag Canari. “Si ens independitzem, AENA hauria de tancar deu aeroports espanyols", va assegurar com a exemple, ja que se sostenen amb els ingressos que s'obtenen dels aeroports canaris.
L'històric líder i fundador del MPAIAC, Antonio Cubillo, va participar en l'organització de la manifestació encara que va voler mantenir-se en un segon pla i va insistir que l'objectiu era aconseguir una mobilització sense més consignes que la Descolonització i la Independència per evitar divisions en els partits i associacions que defensen aquest plantejament polític. Va demanar “una descolonització pacífica i lògica” en el marc de l'ONU i va reclamar al Govern espanyol que accepti fixar un calendari per aconseguir-ho.
La manifestació va partir de la Plaça de l'Ajuntament de La Llacuna i va realitzar una parada a la plaça dedicada a Javier Fernández Quesada. Allà es va realitzar una ofrena a aquest estudiant independentista assassinat a trets de la Guàrdia Civil durant la repressió de l'any 1977. La marxa va finalitzar a la Plaça La Miraculosa.
