Ho ha apuntat més d’un cop la Esperanza Aguirre i es debat amb insistència, però amb discreció, en els Think tanks polítics espanyols: la única manera d’aturar el procés independentista català i basc és mitjançánt la reforma de l’estat, una reforma que alguns proposen reconstituent, convertint-lo en una república, i d’altres mantindrien en el marc de l’actual Constitució aprofitant el proper relleu borbònic. En tot cas, es tractaria d’aprofitar la pressió europea per simplificar l’administració i eixugar dèficit per reformular l’estat de les autonomies eliminant-les totes menys la de Catalunya i la del País basc. Aquest reconeixement distintiu per al què ells consideren l’origen del problema, les que anomenen nacioanlitats històriques, vindria acompanyat d’un sistema de finançament específic, proper al concert econòmic, i d’un cert reconeixement simbòlic que podria incloure fins i tot alguna mena de representació internacional en l’àmbit de la cultura i l’esport, a més del blindatge de la singularitat lingüística. Un procés d’aquesta mena comptaria amb el recolzament entusiasta d’influents sectors econòmics i financers catalans amoïnats per l’amenaça independentista, i pel seu braç polític, CiU.
Tres són, però, els entrebancs que dificulten el projecte:
Un. La inèrcia imperialista i assimilacionista castellano-espanyola. Només cal llegir determinats diaris per veure que sectors importants del nacionalisme espanyol no estan disposats a cedir ni un milímetre en el seu projecte històric i que abans de fer-ho s’arriscarien a perdre-ho tot (és allò de la granota i l’escurpí que travessaven un riu).
Dos. Desfer l’embolic autonòmic no és fàcil. Pots eliminar La Rioja o Cantàbria amb una oposició assumible, però què en fas de les Illes (les Canàries o les nostres), del País Valencià, de Navarra, de Galícia!, o d’Andalusia?
I tres. Molta de la gent que va sortir al carrer el passat dimarts es conformaria amb aquesta reforma, és possible, però també saben que no som pocs els que mantindríem l’aposta per l’Indepednència i que no poden garantir que al cap de quatre dies no tornaríem a omplir Barcelona d’estelades.
Tenen mala peça al teler.
