Ho ha apuntat més d’un cop la Esperanza Aguirre i es debat amb insistència, però amb  discreció, en els Think tanks polítics espanyols: la única manera d’aturar el procés independentista català i basc és mitjançánt la reforma de l’estat, una reforma que alguns proposen reconstituent, convertint-lo en una república, i d’altres mantindrien en el marc de l’actual Constitució aprofitant el proper relleu borbònic. En tot cas, es tractaria d’aprofitar la pressió europea per simplificar l’administració i eixugar dèficit per  reformular l’estat de les autonomies eliminant-les totes menys la de Catalunya i la del País basc. Aquest reconeixement distintiu per al què ells consideren l’origen del problema, les que anomenen nacioanlitats històriques, vindria acompanyat d’un sistema de finançament específic, proper al concert econòmic, i d’un cert reconeixement simbòlic que podria incloure fins i tot alguna mena de representació internacional en l’àmbit de la cultura i l’esport, a més del blindatge de la singularitat lingüística. Un procés d’aquesta mena comptaria amb el recolzament entusiasta  d’influents sectors econòmics i financers catalans amoïnats per l’amenaça independentista, i pel seu braç polític, CiU.