D’ençà de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’Estatut de Catalunya, del 28 de juny del 2010, s’han succeït un seguit de fets que demostren quin és l’objectiu de l’estat espanyol. Acabar amb la normalització del català.
Que l’escola catalana i tot l’ensenyament a Catalunya ha de ser en català, resulta obvi. La llengua vehicular ha de ser la catalana i la immersió lingüística en català. Així va ser establert perquè tots els nens i nenes escolaritzats sabessin català i aquells que no la tenien com a llengua primera acabessin l’escolarització obligatòria amb la mateixa competència lingüística que un catalanoparlant d’origen, amb la qual cosa s’afavoria la integració social i la igualtat: que tothom tingués els mateixos drets.
Aquest sistema d’ensenyament s’ha demostrat útil i exitós durant trenta anys!
Per això l’estat espanyol té tant d’interès a destruir totalment aquest sistema d’ensenyament. Per fer això no n’hi ha prou amb la demagògia més descarada ni la mentida més mesquina. L’estat espanyol fa servir els tribunals i els jutges per tal de suprimir els drets dels catalans a poder estudiar en català, aplicant lleis que només afecten l’ensenyament en català, per perjudicar-lo, i per tant, al poble català. Aquí, a Catalunya Principat, a les Illes Balears, al País Valencià i a la Franja catalana fronterera amb l’Aragó, els catalanoparlants sòn discriminats.
Si l’objectiu espanyol afecta al punt neuràlgic de la nació, l’idioma com a columna vertebral de la cultura nacional, la resposta cal que sigui clara i contundent.. No, Sra consellera, no som on érem, i tant que no!! No s’hi val a amagar la realitat, a fer veure que no passa res, a amagar que una vegada més s’actua al servei dels interessos de l’Estat i no de la nació catalana.
La classe política ha estat elegida per defensar els interessos del poble català, i no ho fa, perquè l’autonomisme és una subespècie del colonialisme i, per tant lligat als interessos de l’Estat.
Cal que les autoritats públiques catalanes compleixin amb el deure pel qual han estat elegides, i davant de lleis injustes no les acatin. La realitat és més tossuda que qualsevol llei discriminatòria dictada per qualsevol tribunal espanyol. No ens enganyem, l’arrel de la qüestió és la manca de sobirania: quin és el subjecte de decisió política, l’Estat espanyol o el poble català? Només amb uns Països Catalans independents podrem engegar un procés de reconstrucció nacional del qual l’idioma n’és un element cabdal.
