Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Cultura Popular
Un any més la Flama surt del Castellet en direcció al cim del Canigó

"Amb la flama, anem dibuixant i assenyalant el territori del nostre poble,... No deixem que un altre hivern ens el torni més petit i poruc!". Missatge de la Flama del Canigó 2012 per Josefina Roma, antropòloga i professora de la UB.

22/06/2012 Cultura

Com cada any, aquest matí ha sortit la Flama del Castellet (Perpinyà) i a hores d'ara  puja al cim del Canigó. Al punt de mitjanit es procedirà a la ceremònia de regeneració. Amb la flama regenerada s’encendrà, la nit del dia 23, una foguera feta amb els feixets de llenya que, provinents d'arreu de la nació, s’hi hauran pujat el diumenge abans (veure també Festes.org). Amb la flama d’aquesta foguera s’encendran les  d'arreu de la nació. Un llantió la recollirà i la tornarà de nou al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny.

Aquesta presó, simbol d'odi i de sofriment esdevindrà mitjançant la flama del Canigó un llar d'amor. El Castellet, aquesta antiga fortalesa es transformà gràcies a Josep Deloncle en el Museu d'Art i de Tradicions Populars, batejat amb el nom de "La Casa Pairal" "

Es en aquestat llar on es conserva tot l'any, "la flama del Canigó, tota plena d'amor, de pau i de fraternitat" deia Josep Deloncle.

Missatge 2012

L'antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona (UB), Josefina Roma ha redactat el missatge d'enguany de la Flama del Canigó.

El text de Josefina Roma fa un repàs de la significació del foc, tot dient "és tan important per a les nostres vides, que cada grup, cada cultura n’ha fet un nus simbòlic, molt poderós", premisa per endinsar-se pel que representa pel país "També als Països Catalans el foc ritual acompanya el seguiment de l’any amb una solemnitat que assenyala el pas de l’àmbit domèstic a tot l’entorn exterior, de manera gradual i creixent. El foc comença a l’hivern, en el fogaril de les cases, amb la soca o tió que presideix la llar i crema de Nadal fins a Any Nou. En aquells moments de fred, es porta la Natura a casa i es concentra en la llar, que uneix totes les generacions, des de la més nova fins als avantpassats, a través del foc i el fum que s’enfilen xemeneia amunt".

El missatge acaba amb un crit per assolir la plena llibertat com a poble "Amb la flama, anem dibuixant i assenyalant el territori del nostre poble, que el fred i la foscor de la història no ens deixava albirar. No deixem que un altre hivern ens el torni més petit i poruc!".

Festa Naconal dels Països Catalans

Gairebé tres-cents municipis s'han sumat a la crida d´Òmnium Cultural per declarar el 24 de juny, Diada de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans. La campanya s'intensifica aquests dies coincidint amb la proximitat de la festa i de la Flama del Canigó i es fa arribar una moció als Ajuntaments amb l'objectiu que se sumin a la demanda.

El 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu.

L'origen de la Flama del Canigó

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 23 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

Un ritus d'unió comunitària

Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.
 
Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pujen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui.
 
A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pujen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera. La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals.

Activitats virtuals

Distribueix la flama arreu de la nació. Vilaweb

El desig de Malvarrosa. Vilaweb

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid