Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La lluita pel dret a l'habitatge a Mataró
09/01/2012 Juli Cuéllar
Fotojuli Fotojuli

Una dècada desastrosa.

Segons el Cens de població i habitatges de l'INE, el 2001 a la ciutat de Mataró hi havia un total de 7.571 habitatges vacants, és a dir, el 16% dels habitatges estaven buits. Tot i això, durant els anys subsegüents, els bancs concediren hipoteques a raig i les promotores imposaren un model de ciutat basat en el creixement residencial i l'especulació immobiliària. Mentre el boom del totxo alimentava les arques municipals els governs del PSC (amb la col·laboració d'ICV i ERC), en comptes d'impulsar una economia productiva i polítiques socials en matèria d'habitatge, es van pujar al carro dels especuladors. Junt amb el creixement urbanístic (territorialment depredador), s'afavorí l'habitatge en règim de propietat alhora que s'oblidaren les polítiques públiques de lloguer social i d'intervenció en el parc d'habitatges desocupats.

El sorgiment de la CUP de Mataró, el 2003, fou, en gran mesura, una de les primeres respostes polítiques al desgavell urbanístic i al model de ciutat defensat pel PSC. No obstant això, el balanç històric dels últims deu anys és desolador i ha confirmat les crítiques d'aquells qui ja avisàvem que els totxos no es mengen i que això no era Marbella.

Avui l'empresa pública PUMSA arrossega un deute de més 150 milions d'euros, que són una autèntica llosa per a les finances locals, i a més a més està afectada per un ERO que ja veurem com acaba. D'altra banda, davant d'un teixit productiu desmanegat ens trobem amb unes xifres d'atur del 21% (més del 40% en barris com Rocafonda), que estan abocant a moltes famílies a situacions d'extrema precarietat. Les execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de moltes d'aquestes famílies són, ara mateix, la cara més amarga d'un model de ciutat antisocial i clarament perjudicial pels interessos de les classes populars.

Habitatge: cal donar resposta i trobar solucions.

Els poders públics, en aquest cas l'Ajuntament de Mataró, i les entitats financeres són corresponsables de la situació en què es troba la ciutat. Tenint en compte que bona part del mal prové de les polítiques neoliberals aplicades en l'urbanisme i l'habitatge, ara no és admissible que es rentin les mans i que ens diguin que cadascú s'ha d'espavilar pel seu compte; calen mecanismes urgents per intervenir damunt dels habitatges i cercar solucions que garanteixin la seva funció social.

En primer lloc haurem de donar suport a les mobilitzacions solidàries contra els desnonaments, coordinades a través de la FAVM i de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Mataró (creada recentment).

Paral·lelament caldrà garantir una actuació transversal per part de l'administració, coordinada a través dels serveis municipals de Benestar Social, per assessorar i atendre les necessitats de les famílies afectades per processos d’execució hipotecària.

Però per anar més enllà dels bons propòsits és necessari desenvolupar ja els acords de la resolució per la prevenció dels desnonaments i pel dret a l'habitatge, aprovada per unanimitat en el Ple Municipal de l'1/12/11.

També caldrà tornar a reclamar la necessitat d'establir un cens d'habitatges desocupats (segurament molt més elevat que el de 2001) i la voluntat política d'intervenir per penalitzar fiscalment els seus propietaris.

I, finalment, haurem de començar a assajar noves polítiques públiques com l'habitatge cooperatiu (sistema Andel) i plantejar, per la via dels fets consumats, la reconversió de l'estoc d'habitatges que tenen les entitats financeres per tal que siguin ocupats per les famílies que ho necessiten, seguint l'exemple de ciutats com Terrassa.

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid