Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Racisme
«A Catalunya qui més ha utilitzat la xenofòbia han estat dirigents d'UDC»

Arran del cas de racisme que implica un regidor de CiU de Guardiola de Berguedà, el periodista Xavier Rius analitza l'auge de la xenofòbia al si de la dreta catalana

08/01/2012 Drets i Llibertats
“A Catalunya qui més ha utilitzat la xenofòbia han estat certs dirigents d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), un partit que té els valors cristians de germanor i compassió al seu ideari”. Xavier Rius, autor del llibre Xenofòbia a Catalunya, ha publicat un anàlisi sobre la dreta xenòfoba catalana arran del cas del regidor d’UDC Jordi Carreras difós per Llibertat.cat.

Al text, Rius explica que arran del seu treball periodístic va conèixer “aquells sectors de l’extrema dreta pura i dura que legitimen el racisme des d’un punt de vista filosòfic i ideològic” però també “certs dirigents d’UDC” que adopten el mateix discurs “bé perquè en el fons potser hi creuen, bé perquè és rendible per aconseguir els seus interessos polítics”.

En aquest sentit, Rius repassa l’auge de la xenofòbia a ciutats com Manlleu, Salt, Badalona i ara Guardiola de Berguedà de la mà de partits tradicionalment catalanistes. D'aquesta manera, explica com en el cas de Vic l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal (UDC), ha “legitimat el que escampava Anglada que els immigrants acaparen les ajuden i no paguen impostos ni compleixen els deures”. Precisament Vila d’Abadal faria la proposta de negar el padró als irregulars i denunciar-los a la policia, proposta que “va catapultar Anglada a la notorietat mediàtica i les televisions de tot l’Estat”, recorda Rius, que subratlla que “Vila d’Abadal no és xenòfob, però fent la proposta va legitimar a Anglada”.

Encara dins d’UDC, Rius remarca que “qui no té problemes per fer declaracions que podrien legitimar la xenofòbia” és el seu actual líder, Josep Antoni Duran Lleida, ara qüestionat precisament per Vila d’Abadal, que en reclama el relleu. Duran i Lleida “ha repetit moltes vegades allò que a Catalunya no hi cap tothom, dit, d’una manera i en un context, que semblava que donés la raó a Aznar i Anglada quan parlaven d’invasió”, explica Rius, que recorda que amb motiu de la polèmica del padró Duran defensarà la proposta de Vila d’Abadal dient que “ja era hora que algú s’atreveixi a plantar cara a la immigració il·legal!”. Recentment, Duran ha fet declaracions lamentant que la majoria de nens que neixen a Catalunya siguin fills de mares estrangeres, lamentant que neixin més Mohameds que Jordis. Unes declaracions que Anglada ha aplaudit.

CiU treu rèdit electoral del discurs racista

Rius aborda també com CiU ha tret rèdit del discurs racista. En el cas de Manlleu i Salt, el periodista explica que van ser els primers municipis a escampar els rumors que els immigrants reben tots els ajuts, no paguen impostos i els donen pisos. A Salt, enmig de molts rumors, el PSC perd l’alcaldia i guanya Jaume Torramadé d’Unió. A Manlleu, l’alcalde socialista Ramon Sitjà, "pateix una campanya plena de falsedats sobre els ajuts socials, que CiU no atura ni desmenteix". CiU, amb una candidatura encapçalada per Joaquim Vives, d’UDC, guanya les eleccions.

També esmenta el cas de Torelló, on fa quatre anys i mig els dies abans de les eleccions municipals des de CiU es va escampar una sèrie de rumors sobre una mesquita arribant-se a convocar el dia l’últim dia de campanya una manifestació que finalment no es va fer. Tot i això el PSC va guanyar, i PxC no va entrar en faltar-li 3 vots. “Però el que es va sembrar llavors va fructificar aquest maig de 2011. PxC va obtenir tres regidors que va perdre el PSC i Santi Vivet d’Unió seria el nou alcalde”, manifesta.

I pel que fa a Salt, Rius exposa extensament els antecedents de l’ara alcalde, Jaume Torramadé (CiU), el qual va impedir la presentació del llibre Xenofòbia a Catalunya. Rius, assenyala que “Torramadé va deixar durant tota la campanya electoral de maig de 2011 que els seus amics de PxC li pengessin al Facebook a ell i altres membres de la candidatura de CiU les notícies falses sobre que Iolanda Pineda [la llavors alcaldessa, del PSC] havia autoritzat la macromesquita salafista més gran d’Europa”. “PxC recollia firmes contra la suposada major mesquita salafista d’Europa mentre el cap de llista d’Unió tenia penjada al seu mur la notícia falsa, no ho eliminava, i quan al cap d’uns dies ja no sortia a la pàgina d’inici, deixava que li tornessin a penjar”, relata.

Finalment, Rius repassa també el cas de Badalona. Quan alcalde, Xavier García Albiol, va presentar al ple del passat 20 de desembre suspendre per un any l’obertura de nous centres de culte per impedir l’obertura d’un petit oratori, CiU, PSC i IC-V, que junts tenen majoria, hi van votar en contra. “Però casualment uns minuts abans de la votació el regidor d’Unió de Badalona, Jordi Subirana, va sortir a orinar i no va votar. Albiol va fer constar que el regidor d’Unió no votava”, manifesta el periodista.

Rius aborda també el traspàs de militants de partits catalanistes a d’altres clarament racistes com PxC i conclou: “Sembla que la ratlla que separa el Primer Catalunya a la de Primer els de casa és fàcil de traspassar per alguns”.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid