Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Agustí Barrera: entrevista amb motiu del Premi Llibertat.cat de Memòria Històrica

 "La història oficial l’escrigueren els guanyadors de la guerra o els seus escrivents a sou"

Entrevista a Agustí Barrera, historiador i militant independentista, membre de la CUP d'Arenys de Munt  i precursor de les consultes sobre la independència. Amb motiu del 5è aniversari  i de l'entrega dels "Premis Llibertat.cat" al seu treball sobre Memòria Històrica us oferim la seva opinió sobre la recuperació i dignificació de la memòria independentista. 

 

-És la primera vegada que reps un premi per la teva tasca de divulgador de la memòria independentista?

-Sí, fins ara, el premi era donar a conèixer una part de la nostra història nacional que ens han volgut amagar, tergiversar, fent prevaldre una visió hispanocèntrica, espanyola i sovint espanyolista, de la nostra història.

13/11/2011 20:55 Política

 -A Llibertat.cat has publicat un conjunt d’articles sobre la memòria independentista: una petita enciclopèdia...

-Seria bo que aquest treball de compilació, redacció, de biografies de militants independentistes es pogués fer de forma col·lectiva, amb un grup d’historiadors que redactés un diccionari biogràfic, dels independentistes dels Països Catalans. Seria una obra que per a la seva elaboració necessitaria un suport econòmic.


- Ens falta memòria històrica, com a moviment?

La nostra memòria nacional ens ha estat segrestada, manipulada, es diu que la història l’escriuen els vencedors, i nosaltres el 1939 i durant 40 anys i escaig de feixisme, vam ésser els vençuts com a nació i com a treballadors. La història oficial l’escrigueren els guanyadors de la guerra o els seus escrivents a sou. Els treballs de recerca de Jordi Bilbeny i el seu equip posen en evidència la falsificació de la història, mitjançant la censura reial, la tergiversació dels fets històrics i la seva interpretació.

Ens han amagat els referents dels nostres lluitadors independentistes, Jaume Compte, Manuel Gonzàlez Alba, Marcel·lí Perelló, Daniel Cardona, Miquel Badia, Jordi Arquer, Domènec Latorre, Manuel Viusà, Jaume Martínez i Vendrell, Manuel Cruells, i tots els que em deixo.

 

 - La memòria també és la de les persones, militants i lluitadores...Qui recordes més?

La llista seria una mica llarga i ben segur que encara me’n deixaria. Recordo en Magí Colet i Mateu, el policia de la Generalitat Republicana que participà com a sergent de les Forces Franceses de l’Interior (FFI) en la resistència antinazi, el seu amic Josep Tramunt i Bussoms, del Servei d’Informació Militar Català (SIMCA), els dos provenien d’Estat Català (EC) i Nosaltres Sols! (NS!). J. Tramunt fou detingut el 1941 els torturadors de la Brigada Politico Social (BPS) li trencaren 3 vèrtebres i el braç esquerre.

La poetessa i enllaç dels resistents, Teresa Aimeric veïna de Sants; Jaume Fortuny i Fontanet, francmaçó, militant d’ERC i la CNT, Comissari de Propaganda de la 67a Divisió, condemnat a 3 penes de mort; Felix Cucurull, el patriota de la paraula de foc, el descobridor de JN. Roca i Ferreras; Manuel Viusà, la coherència entre la ideologia i la pràctica política; Ramon Subirats, l’activista somniador; en Manel de Terrassa, l’amic de joventut; En Carles Castellanos, incansable i la seva muller la Teresa; les germanes Eva i Blanca Serra, i el seu germà, sense dimitir ni renunciar; la Mait Carrasco, la dona feta d’acer i tendresa; la Carme Travesset, eixerida com un argent viu; en Carles Sastre, la fermesa de les conviccions.

Situant-nos més cap aquí els meus amics, en Robert Surroca i el seu tremp moral; en Pep Musté, que viu a Montesquiu i fa viure, amb la imprescindible Teresa; en Carles Benítez, que té l’energia d’una pila gegant i la Mònica; en Joan Rocamora, amb qui discuteixo de boxa i del moviment obrer català del segle XIX; en Juli Cuéllar, el savi distret; en Xavier Ferré, el savi de Reus.

Recordo els militants anònims del Front Nacional de Catalunya ( FNC), els del PSAN, PSAN(p), els joves que en les assemblees de l’EI fan uns discursos que són una mostra del seu nivell de preparació teòrica i política.

Recordo tots els lluitadors que amb el seu esforç al llarg del temps han fet possible, que ara, l’independentisme estigui situat en el centre del debat polític.

De fet, són ells els mereixedors del premi, perquè sense la seva activitat política, el seu sacrifici, ara, no tindríem memòria independentista.

 

- Creus que la secció de Memòria Històrica ha contribuït a combatre això?

Sí, en la mesura de les possibilitats de difusió que té la web, la seva àrea d’influència. En tot cas, ha posat en evidència una mancança que cal resoldre.

 

- Quines propostes faries per difondre aquesta memòria independentista?

L’elaboració de materials audiovisuals, DVD, power-point, opuscles, sense descartar les conferències, que tot aquest material arribés a la xarxa de Casals independentistes, com a manera de fer conèixer la història de l’independentisme polític, mitjançant els seus protagonistes i com a eina de formació.


  -Algun exemple destacable d’aquesta memòria?

Recuperar la memòria de la Constitució Provisional de la República Catalana de l’Havana (1928). De l’existència d’un marxisme nacional amb el Partit Català Proletari (PCP) (1932), de la col·laboració del FNC amb els aliats durant la IIa Guerra Mundial, amb les xarxes d’evasió pels Pirineus. La funció de l’Assemblea de Catalunya (AC) (1971-77), com a eina del reformisme de les grans rebaixes, durant la Transició.


- La traïció dels líders o l’anestèsia del poble?

No crec massa en els lideratges personals. Quan Ll.M. Xirinacs parla de la traïció dels líders té un punt de raó, des del mateix 1975 per part d’alguns d’aquests líders s’inicia una cursa desesperada per aconseguir un lloc, una canongia, a les institucions on, a canvi d’ésser políticament correctes, s’asseguraven un sou. Així, vam poder veure ultra esquerranistes, maoistes, comunistes, leninistes, fent de domesticats autonomistes.


- Un premi merescut...

Estic content perquè crec que el premi correspon a l’esforç, al treball realitzat. De tota manera, per a mi, el millor premi és poder contribuir amb el meu esforç a la consolidació del procés de construcció nacional, liderat per l’EI, en el qual estem immersos.

Rànquings
  1. Fa 15 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  2. Què ha après l’independentisme de l’Operació Garzón?
  3. La tenista Paula Badosa demana disculpes per dir que el català no és una llengua
  4. Si els fills de puta volessin...
  5. Guanyem Girona lamenta que es deixin al calaix una tercera part dels diners del programa Aixequem Persianes
  6. Tomàs Sayes: "Ens pot la frustració i la sensació de derrota i no som capaces de veure més enllà i valorar els èxits que hem aconseguit. L’Estat si que ho té present i per això continua amb l’ofensiva"
  7. Arruix Borbons-Recuperem Marivent convoquen el 239è Cant dels Ocells davant del Palau
  8. "Háblame en español" Agressió lingüística acaba amb la política discriminatòria d'una empresa a València
  9. Èxit de la mobilització Ponts per la Independència que fins demà es realitza a diverses carreteres del país
  10. Rosalia 92
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid