Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Les “Hermandades de Legionarios”: forces d’ocupació paramilitars més enllà de la legalitat

Als Països Catalans existeixen una desena d’”Hermandades de Antiguos Legionarios”, a l’aixopluc de l’exèrcit espanyol i del Ministerio de Defensa, que en molts casos els proporciona de forma gratuïta espais i recursos.
 
Aquests grups paramilitars, exmembres de la Legión espanyola i responsables de nombrosos abusos (ràtzies, pallisses, atacs a les llibertats individuals i col.lectives, desordres) compten amb el beneplàcit dels responsables del govern espanyol, que promouen desfilades i altres activitats d’aquest paramilitars nostàlgics i militars en actiu.

22/08/2011 22:25 Drets i Llibertats
 En territori català existeixen “Hermandades” i grups d’”Antiguos Caballeros Legionarios” a Alacant, Benidorn, Elx, València, Mallorca, Barcelona i Girona.
 
En tots aquests casos es tracta a més d’espais que comparteixen amb membres de grups d’extrema dreta, relacionats amb agressions racistes, homòfobes i anticatalanes. Aquestes “Hermandades” van més enllà de la legalitat, i promouen  la violència i l’exaltació del genocidi (el conegut “Viva la muerte” d’un dels seus fundadors).
 
La Legión espanyola és una grup militar creada per Dámaso Lorenzo cap a 1920, enquadrada dins de les Forces Lleugeres de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Actualment, molt presents en la simbologia militar i espanyolista, perviu amb diversos terços, i tot i el maquillatge i la modernització continua sent un grup militar violent, que ensinistra els legionaris en els valors de l’odi, la violència i la crueltat. I per descomptat en l’espanyolisme a ultrança.

La "Legión" o "Terç d'Estrangers", va ser impulsada pel comandant d'Infanteria José Millán-Astray, un militar que condensava tots els atributs reaccionaris i casernaris, criminal en tota regla que va cometre atrocitats contra la humanitat a les colònies espanyoles del nord d’Àfrica.
 
En aquest sentit, la Legión i Millán-Astray es van destacar per la repressió dels moviments populars com la Revolució d'Astúries de 1934,  va participar amb les tropes feixistes en la Guerra Civil Espanyola i va reprimir els habitants autòctons durant el conflicte de l’Ifni-Sàhara.
 
La Legión espanyola va seguir reestructuració a partir de 1990, paral·lela a la modernització del projecte d’Espanya (JJOO de Barcelona’92 i Expo’92). Des d’aleshores el cos de mercenaris (els legionaris sempre han estat un cos remunerat i vinculats a fets delictius) es destina com a forces de xoc en missions internacionals, especialment allà on l’Estat espanyol manté interessos geoestratègics i econòmics. Així i tot, el simbolisme aterridor i l’espanyolisme de la Legión -amb uniformes tradicionals, la cabra i els banderins- es continua fent present a desfilades de l’exèrcit espanyol, processons catòliques i altres celebracions reaccionàries.
 
Durant els darrers anys els diferents governs espanyols han destinat dotacions d’aquestes forces mercenàries a Bòsnia, Albània, Kosovo, Macedònia, Iraq, l’Afganistan, el Congo i el Líban, i pretenen dotar la Legión d’una imatge moderna i humanitària. Però no existeix cap investigació crítica que expliqui l’activitat real d’aquests legionaris en territoris sense control, on els abusos i les atrocitats exercides històricament per la Legión espanyola es podria haver reproduït amb absoluta impunitat.
 
Seus de les “Hermandades de Legionarios” als Països Catalans:

Alacant, al carrer Colòmbia, 3. Delegación Defensa.

Mallorca. Carrer Manacor, 50 i l’apartat de correus 16, Palma de Mallorca.

Benidorm: Bar Barbacoa "Marly" (Estanquet).

Barcelona: Passeig Torres i Bages, 122 baixos.

Elx: carrer Maximiliano Thous, 32.

Girona: carrer Empúries, 41

València: carrer Amadeo de Saboia, 9


Rànquings
  1. Quan tot falla, no és casualitat
  2. "Totes al carrer el 7 de febrer!"
  3. L’ANC convoca un acte a Lledoners en suport a Pablo Hasél, cinc anys després del seu empresonament
  4. Sant Sebastià: Una reflexió pendent
  5. Carles Castellanos, Agustí Mayor i Softcatalà publiquen en línia el Diccionari de recursos lexicals, una eina clau per enriquir el català
  6. Comunicat de la CACGi davant de la sanció de 300 euros al seu coordinador per la manifestació de Sant Martí Vell
  7. 47è aniversari de l'assassinat de l'independentista Martí Marcó
  8. Som Poble–CUP denuncia que l’alcalde de Sant Martí Vell va mentir sobre la informació prèvia de la visita de la família reial
  9. La cloenda de l’exposició “Xirinacs 1975. La força de la noviolència” reivindica la vigència del seu llegat
  10. Cal Bloke esdevé cooperativa d’habitatge i marca un precedent en la lluita pel dret a l’habitatge a Manresa
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid