Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Les “Hermandades de Legionarios”: forces d’ocupació paramilitars més enllà de la legalitat

Als Països Catalans existeixen una desena d’”Hermandades de Antiguos Legionarios”, a l’aixopluc de l’exèrcit espanyol i del Ministerio de Defensa, que en molts casos els proporciona de forma gratuïta espais i recursos.
 
Aquests grups paramilitars, exmembres de la Legión espanyola i responsables de nombrosos abusos (ràtzies, pallisses, atacs a les llibertats individuals i col.lectives, desordres) compten amb el beneplàcit dels responsables del govern espanyol, que promouen desfilades i altres activitats d’aquest paramilitars nostàlgics i militars en actiu.

22/08/2011 22:25 Drets i Llibertats
 En territori català existeixen “Hermandades” i grups d’”Antiguos Caballeros Legionarios” a Alacant, Benidorn, Elx, València, Mallorca, Barcelona i Girona.
 
En tots aquests casos es tracta a més d’espais que comparteixen amb membres de grups d’extrema dreta, relacionats amb agressions racistes, homòfobes i anticatalanes. Aquestes “Hermandades” van més enllà de la legalitat, i promouen  la violència i l’exaltació del genocidi (el conegut “Viva la muerte” d’un dels seus fundadors).
 
La Legión espanyola és una grup militar creada per Dámaso Lorenzo cap a 1920, enquadrada dins de les Forces Lleugeres de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Actualment, molt presents en la simbologia militar i espanyolista, perviu amb diversos terços, i tot i el maquillatge i la modernització continua sent un grup militar violent, que ensinistra els legionaris en els valors de l’odi, la violència i la crueltat. I per descomptat en l’espanyolisme a ultrança.

La "Legión" o "Terç d'Estrangers", va ser impulsada pel comandant d'Infanteria José Millán-Astray, un militar que condensava tots els atributs reaccionaris i casernaris, criminal en tota regla que va cometre atrocitats contra la humanitat a les colònies espanyoles del nord d’Àfrica.
 
En aquest sentit, la Legión i Millán-Astray es van destacar per la repressió dels moviments populars com la Revolució d'Astúries de 1934,  va participar amb les tropes feixistes en la Guerra Civil Espanyola i va reprimir els habitants autòctons durant el conflicte de l’Ifni-Sàhara.
 
La Legión espanyola va seguir reestructuració a partir de 1990, paral·lela a la modernització del projecte d’Espanya (JJOO de Barcelona’92 i Expo’92). Des d’aleshores el cos de mercenaris (els legionaris sempre han estat un cos remunerat i vinculats a fets delictius) es destina com a forces de xoc en missions internacionals, especialment allà on l’Estat espanyol manté interessos geoestratègics i econòmics. Així i tot, el simbolisme aterridor i l’espanyolisme de la Legión -amb uniformes tradicionals, la cabra i els banderins- es continua fent present a desfilades de l’exèrcit espanyol, processons catòliques i altres celebracions reaccionàries.
 
Durant els darrers anys els diferents governs espanyols han destinat dotacions d’aquestes forces mercenàries a Bòsnia, Albània, Kosovo, Macedònia, Iraq, l’Afganistan, el Congo i el Líban, i pretenen dotar la Legión d’una imatge moderna i humanitària. Però no existeix cap investigació crítica que expliqui l’activitat real d’aquests legionaris en territoris sense control, on els abusos i les atrocitats exercides històricament per la Legión espanyola es podria haver reproduït amb absoluta impunitat.
 
Seus de les “Hermandades de Legionarios” als Països Catalans:

Alacant, al carrer Colòmbia, 3. Delegación Defensa.

Mallorca. Carrer Manacor, 50 i l’apartat de correus 16, Palma de Mallorca.

Benidorm: Bar Barbacoa "Marly" (Estanquet).

Barcelona: Passeig Torres i Bages, 122 baixos.

Elx: carrer Maximiliano Thous, 32.

Girona: carrer Empúries, 41

València: carrer Amadeo de Saboia, 9


Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid