Avui però, ja entrats de ple al 2011, les coses han canviat substancialment; llavors molts col·lectius ja avisàvem que la bombolla immobiliària acabaria esclatant, tot i que la realitat ha acabat desbordant totes les previsions i les distorsions generades al voltant de l'habitatge estan agafant unes dimensions desconegudes fins ara.
Ara la realitat és que moltes famílies han quedat atrapades en aquesta espiral especulativa i son milers i milers les persones que han contret deutes milionaris i que corren el risc de ser desnonats i embargats, de perdre el seu habitatge i de quedar-se al carrer. De fet això ja està passant a molts llocs del país.
Però ves per on que aquells que van fer l'agost enmig de la tempesta especulativa, bancs i caixes, després d'haver abusat del seu poder, després d'haver-se enriquit il·lícitament i d'haver engalipat a milers i milers de persones, després de tot això resulta que les seves reserves financeres s'esgoten i el govern ( impulsat pels organismes internacionals que manen al món, llegiu FMI, UE, OMC...) els rescata prestant-los sumes astronòmiques de diner públic recaptat a través dels nostres impostos.
És una vergonya que delinqüents potencials com el senyor Enric Reyna (president de l'Associació de Promotors i constructors de Barcelona) o directius de bancs i caixes es dediquin amb total impunitat a fer declaracions i contradeclaracions als mitjans de comunicació, exigint millors condicions pels seus negocis bruts o reclamant encara més crèdit i ajudes públiques.

Malgrat que la ILP que ha impulsat la Plataforma hagi topat amb la negativa del govern espanyol és bo que la mobilització ciutadana s'activi i faci aflorar que als Països Catalans tenim un problema de primer ordre amb la qüestió de l'habitatge, un problema d'estat, un problema social que obligarà a l'estat a intervenir mitjançant els serveis socials. Un problema d'estat que ens obliga a analitzar-lo a fons i a desplegar mesures i polítiques encaminades a castigar els culpables i a rescatar els afectats, si no volem que el problema es faci encara més gros.
Fa molts anys que col·lectius diversos (entre ells el moviment independentista) han denunciat l'especulació immobiliària i el moviment okupa ha fet molta feina en aquest sentit.
Tanmateix està clar que l'abast del problema supera l'àmbit juvenil o alternatiu del moviment okupa (força desarticulat actualment) i en aquest sentit és molt positiu que sorgeixin iniciatives ciutadanes que abracen un ampli ventall intergeneracional i social que denuncien els abusos del sistema.
Les lluites en defensa del territori i en defensa del dret a l'habitatge tenen un denominador comú i requereixen línies d'actuació conjuntes. Ens cal planificar les necessitats i no deixar el territori i l'habitatge en mans d'especuladors i desaprensius, ens cal una actuació coordinada de diferents administracions per tal d'ordenar i racionalitzar dos aspectes tant bàsics i prioritaris del país.
Jordi Navarro és l'alcaldable de la CUP de Girona