Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Commemoració de la "Caputxinada" 45 anys després a la Universitat de Barcelona

Des d'aquesta tarda i fins divendres es desenvoluparan unes jornades a la Universitat de Barcelona (UB) per commemorar la Caputxinada sota el títol “Memòria del futur. 45è aniversari de la Caputxinada. Passat i present del moviment estudiantil
 
Les jornades han sorgit de la col·laboració de grups d’estudiants amb professors i investigadors i la seva pretensió no és altra que produir una reflexió conjunta sobre el passat i el present del moviment estudiantil i de la lluita per la universitat pública. El Sindicat d'Estudiants dels Països (SEPC) és una de les organitzacions que participen a les jornades.

09/03/2011 10:54 Educació
La Caputxinada és el nom amb què es coneix popularment el setge policial que durant més de 48 hores –del 9 a l’11 de març de 1966– va retenir a un grup de més de 450 estudiants i professors universitaris que, juntament amb un notable grup d’intel·lectuals, van erigir-se en assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) al convent dels Pares Captuxins del barceloní barri de Sarrià.
 
memoriacaputxinada1L’aprovació dels estatuts de l’SDEUB i la redacció de l’anomenat “Manifest per una Universitat Democràtica” significà la culminació d’un procés de lluita estudiantil que s’havia encetat als anys cinquanta i que va suposar la pràctica desaparició del feixista Sindicato de Estudiantes Universitarios (SEU) i el boicot a la seva organització hereva, les Asociaciones Profesionales de Estudiantes (APE), inaugurant-se un nou temps per a l’oposició estudiantil a la dictadura que venia a desembocar a la mateixa llera que d’altres sectors socials que, per aquells mateixos anys, estaven assajant noves accions col·lectives i noves formes organitzatives amb una evident càrrega política antifranquista. De la mateixa manera que els treballadors es dotaven d’unes Comissions Obreres que copaven la majoria de càrrecs sindicals esquerdant un dels principals pilars del règim franquista com era el Sindicato Vertical o que els veïns dels barris populars començaven a alçar la veu contra les seves pèssimes condicions de vida demostrant, d’aquesta manera, el fracàs del fins al moment poc contestat consens socials envers la dictadura, els estudiants universitaris es dotaven d’una organització autònoma, oberta i democràtica, a la vegada que llançaven públicament la seva aposta programàtica per una universitat democràtica, fent entrar en crisis un dels principals mecanismes de reproducció de quadres polítics, socials i culturals.
 
El violent desallotjament –amb la irrupció policial al convent sense la preceptiva autorització eclesiàstica com indicava el Concordat de 1953– i la repressió desencadenada contra els assistents a l’assemblea –des de multes d’entre 25 i 200 mil pessetes als intel·lectuals a la suspensió de feina i sou a divuit professors, passant per l’expulsió de districte universitari a nombrosos estudiants, alguns d’ells jutjats al Tribunal de Orden Público– va suscitar una àmplia onada de solidaritat, celebrant-se concentracions i manifestacions arreu de l’estat i convocant-se una vaga a la Universitat de Barcelona.
 
Tot i la ràpida il·legalització del SDEUB i els seus escassos anys de vida (1966-68), els fets de la Caputxinada van provocar un efecte catalitzador no només per al sorgiment i consolidació d’un potent moviment estudiantil que acabaria de trencar l’hegemonia franquista a la universitat catalana, sinó que també va ressonar en la constitució d’altres espais unitaris per a l’antifranquisme, com el Grup Democràtic de Periodistes, fundat pocs mesos després, o, fonamentalment, la creació de la Taula Rodona de Forces Polítiques, precedent immediat de l’Assemblea de Catalunya i espai de trobada entre diferents forces polítiques democràtiques que va permetre al PSUC sortir del seu relatiu aillament i ampliar la seva participació als diferents fronts de lluita antifranquista que s’estaven obrint als seixanta.
 
Programa
 
Dimecres 9 de març al Paranimf de la UB

18:30/ Presentació de les Jornades

La presentació de les Jornades anirà a càrrec de la comissió organitzadora i és realitzarà al Paranimf de la UB (Edifici Històric)

19:00/ Conferència inaugural a càrrec de Josep FontanaJosep Fontana: Historiador.
 
Professor d’història de l’Institut Universitari Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra. Militant antifranquista durant els fets de la Caputxinada.

 
Dijous 10 de març
 
9:30/ La caputxinada 45 anys després: Testimonis

Aquesta conferència és realitzarà a l'aula S2 de la Facultat de Matemàtiques de la UB (edifici històric)
 
 
11:30/ Taula de debat: Organització i moviment estudiantil
 
Aquesta taula de debat és realitzara a l'aula B2 de la Facultat de Matemàtiques de la UB (edifici històric) i els ponents són:
 
Paco Fernández Buey: Filòsof. Professor de la Universitat Pompeu Fabra. Dirigent del Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona. Ha escrit varies reflexions sobre els moviemts universitaris. La darrera de les quals: Por una universidad democráctica (El Viejo Topo, 2010).

Xavier Julve: Activista del social i del món del cooperativisme. Estudiant durant la dècada dels noranta va participar en la fundació i els primers anys de singladura de la Coordinadora d’Assembles de Facultat.
 
Ricard Vinyes Ribes: Historiador, especialista en temàtiques memorials. Professor de la Universitat de Barcelona. Militant dels Comitès de Curs de la Universitat de Barcelona durant els anys setenta. Ha intervingut en el llibre Enrique ruano. Memòria viva de la impunidad del franquismo, Universidad Complutense, 2011.
 
Noura Aharchi. Llicenciada en Periodisme a la UAB actualment està realitzant un Màster en Gestió de la Immigració  la UPF. Estudiants que ha participat activament en la lluita contra el procés de Bolonya.
 
16:00/ Taula de debat: Accions i lluites

Aquesta taula de debat és realitzarà a l'aula S3 de la facultat de Matemàtiques de la UB (Edifici Històric) i els ponents són:
 
Quim Boix: Enginyer industrial. Dirigent del Sindicat Democràtic d’Estudiants, detingut en aquells moments, jutjat dos vegades pel TOP. Activista polític en l’actualitat i dels moviments socials. 
 
Martí Marín: Historiador. Professor d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre de les assemblees de facultat durant els anys vuitanta i activista antimilitarista. Manuel Delgado: Antropòleg. Professor de la Universitat de Barcelona. Membre dels Comitès de Curs durant els anys setanta ha reflexionat sobre les formes d’acció col·lectiva de l’antifranquisme al llarg de la dècada dels seixanta i setanta, publicant el llibre Carrer, festa i revolta (Generalitat de Catalunya, 2003)

Eudald Calvo: Estudiant de la UAB expulsat per formar part del moviment estudiantil que lluitava contra el procés de Bolonya. Ha estat membre del Consell de Govern de la UAB com a representant de la Coordinadora d’assemblees de Facultat i ha estat militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.
 
19:00/ Taula de debat: Combatem el patriarcat
 
Aquesta taula és realitzarà a l'aula B5 de la facultat de Matemàtiques de la UB (Edifici històric) i els ponents són:
 
Mireia Bofill: Traductora. Estudia a la universitat dels anys seixanta i setenta i organitza les Primeres Jornades Catalanes de la Dona (1976). Pertany a la Xarxa Feminista de Catalunya i a Ca la Dona.Marc Garriga
 
Mireia Foradada
 
 
Divendres 11 de març.
 
Totes les activitats del divendres 11 de març és realitzaran a la Sala d'Actes del Rectorat de la UB (Edifici Històric)
 
9:30/ Taula debat: Construint la Universitat Pública 

Juan Ramón Capella: Filòsof. Professor de filosofia del dret a la Universitat de Barcelona. Militant antifranquista durant els fets de la Caputxinada. Membre de la redacció de la revista Mientras Tanto ha produït una amplia reflexió a l’entorn de l’esquerra universitària i l’esdevenir de la universitat pública.

Diana Pujol: Mestre. Actvista estudiantil al llarg dels anys noranta en el marc de les assemblees de facultat, des d’on participa en la fundació de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat.

Arnau Mallol: Llicenciat en Dret a la Universitat Pompeu Fabre va ser el portaveu nacional del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) l’any 2008 en la lluita contra el Procés de Bolonya.

17:00/ Taula debat: de la universitat als moviments socials

Anna Sallés: Historiadora. Professora d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona. Activista estudiantil i militant antifranquista a inicies de la dècada dels seixanta, participà en les primere smovilitzacions estudiantil en solidaritat amb els mineres d’Astúries, motiu pel qual fou detinguda.

Iván Miró: Llibreter i cooperativista. Activista estudiantil durant la dècada dels noranta en el marc de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat i l’Alternativa Estel, alhora que participa en els moviments socials alternatius de Barcelona.
 
Manu Simarro
 
19:00 Acte de cloenda
 
 
Rànquings
  1. La CUP, ICV, ERC i PDeCAT d'Argentona aniran junts a les municipals
  2. S'ha acabat el crèdit
  3. La CUP impulsa una Proposta de Resolució conjunta per fer front a l’estratègia electoralista de Cs
  4. "Li demano a Puigdemont que no posi un peu al coll de qui està sent trepitjat"
  5. De governs efectius, investidures esguerrades i vots eixorcs
  6. Cim de les invisibilitzades en suport a la Tamara i l'Adri i Mallorca s'agermana a Cims per la Llibertat en solidaritat a Valtònyc
  7. La CUP fa possible la modificació de la llei que permet les Iniciatives Legislatives Populars
  8. Poble Lliure afirma que l’independentisme no té estratègia ni direcció política
  9. La Maternitat d’Elna
  10. Presentació de la sectorial d'Ensenyament: "La República comença a les aules"
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid