La mort del sindicalisme institucional
El model sindical institucional caracteritzat pel pactisme i les renúncies està en fallida. CC.OO. i UGT ja no tenen cap crèdit entre la pròpia classe treballadora i no tenen força per negociar res amb la patronal. A canvi d'unes subvencions que no són més que pa per avui i fam per demà han anat acceptant retallada rera retallada, mantenint unes negociacions que en realitat no són altre cosa que capitulacions. Avui han signat la seva condemna de mort amb l'acceptació de la retallada de les pensions
Per afrontar amb garanties un procés de negociació hom abans ha d'informar adequadament sobre allò que hi ha en joc, i agitar i mobilitzar per tal de fer entendre a l'altre part que els possibles beneficis que ells pogueren obtenir quedaran anul·lats per les pèrdues que els ocasionarà la mobilització. Per això quan hom vol fer les coses bé i dur-les a bon port es mobilitza abans de l'aprovació d'una llei. Mobilitzar-se un cop aquesta ha estat aprovada, si hom no ha agitat abans, és una rebequeria que com a molt aconseguirà l'efecte desitjat per un camí molt més costos. Per això, és tan important el fet d'haver mobilitzat abans de l'aprovació de la llei amb el vist-i-plau de totes les parts, menys dels veritables afectats.
CCOO i UGT han negociat les disposicions transitòries per comptes de discutir l'esperit i l'essència de la reforma de les pensions. S'han limitat a suavitzar i minimitzar l'afectació de la llei entre les seves pròpies bases, aconseguint que aquesta afecti en menor mesura als homes majors de 50 anys que formen el gruix de les seves bases. Aquesta llei tal com serà aprovada afectarà sobretot al jovent i a les dones, posant de manifest que aquestes organitzacions en cap cas han actuat com a defensors dels interessos del gruix de la classe treballadora. Han aprofitat la reforma per reforçar la seva posició com a institució, reforçant el seu monopoli legal de la representació institucional de la classe treballadora.
El sindicalisme institucional, com ja preveiem, estava buscant la manera de retornar a la pau social. Amb aquest nou pacte social queda desactivada qualsevol esperança de que impulsin alguna mobilització social. Així, la única alternativa que ens resta a l'esquerra sindical i als moviments socials és continuar el camí iniciat tot sols, descartant definitivament que ningú altre prengui la iniciativa per nosaltres. Ara més que mai el camí dels i les treballadores passa per encetar dinàmiques militants i predicar amb l'exemple.
Valoració mobilització
Conscients de que CCOO i UGT ja fa temps que van deixar de ser una eina útil pels treballadors, si és que mai ho han estat, les organitzacions sindicals CGT Catalunya, CNT-Catalunya, SO i COS vam decidir predicar amb l'exemple convocant una jornada de Vaga per tal de possibilitar que el dia 27 de gener fos una veritable jornada de lluita. Tot i els nostres recursos limitats, tot i el silenci al que ens han sotmès uns mitjans de comunicació en mans dels poderosos que volen precaritzar les nostres vides per augmentar encara més els seus beneficis, tot i la repressió policial i administrativa de la que han estat objecte molts dels milers de treballadors que durant els dies previs i la mateixa jornada de vaga han fet difusió d'aquesta, tot i la estigmatització a la que ens han volgut sotmetre... Tot i tot... avui milers de persones han sortit al carrer i han agitat per denunciar que la retallada de les pensions sols és un pas més en la precarització de les nostres vides.
No volem enganyar a ningú, és cert que la jornada de vaga no ha tingut la incidència i seguiment d'altres vagues generals. No obstant, el dia d'avui suposa un gran avenç en la reactivació de la lluita de classes. Si tenim en compte l'escassa representació i recursos dels sindicats convocants es fa evident que el seguiment de la vaga ha estat proporcionalment major a la incidència que tenen les vagues convocades pels sindicats institucionals. No era l'objectiu de la jornada d'avui aturar la reforma de les pensions i la ofensiva neoliberal per si mateixa, doncs dissortadament encara no tenim la capacitat per fer-ho. L'objectiu era posar de manifest que la lluita de classes és l'únic camí per garantir els nostres drets i un aprofundiment en la justícia social. Avui hem sortit al carrer perquè tocava respondre amb contundència a aquest nou atac, per coherència amb el propi discurs, per dignitat i perquè no podem seguir esperant que algú faci la feina per nosaltres.
Com a Coordinadora Obrera Sindical hem complert un altre objectiu al convocar la primera vaga general sense el suport de CCOO i UGT. A l'Escola de tardor del 2009 la COS vam conclouré que l'única manera d'invertir l'actual tendència de pèrdua de força de la classe treballadora passava per ser capaços de convocar vagues al marge de CCOO i UGT. Pel sindicalisme groc les vagues són una posada en escena que els serveix per presentar-se com a representants legítims de la classe treballadora, i amb aquest crèdit pacten les renúncies als nostres drets a canvi de prebendes i subvencions. Així, calia tornar a donar sentit a aquesta eina de lluita desactivant la perversa relació Vaga General-CCOO i UGT.
Aquesta vaga a més ens ha permès veure quina és la veritable força de l'esquerra sindical, a dia d'avui. Són molts els que fa temps que s'enganyen comptant com a mobilització pròpia la que aconsegueixen tirar endavant quan compten amb el suport dels mitjans de comunicació o de les institucions. Quan sortim al carrer de la mà i per iniciativa de CCOO i UGT ho estem fets arrastrats i emparats per la seva força com a institucions garants de l'estat capitalista, atribuir-se com a pròpia aquesta capacitat de mobilització és un engany que no ens duu enlloc.
El 27G férem història convocant una vaga sense el suport de CCOO i UGT, i ha estat així perquè estem convençuts que hem de treballar al marge i contra aquestes organitzacions. I ho hem fet des de la base i de forma simultània amb la classe treballadora d'Euskal Herria i Galiza, posant de manifest la naturalesa de conflicte de classe que s'amaga rera el conflicte nacional dels nostres respectius pobles.
També volem destacar el suport que hem rebut de l'Esquerra Independentista i les sinergies i bona entesa que s'han produït amb els companys de la CGT Catalunya i la CNT-Catalunya. Tanmateix, volem felicitar les Assembles pels Drets Socials i plataformes unitàries de pobles i barris per la feina feta, han demostrat ser una eina molt útil, fonamental per tirar endavant les mobilitzacions, i us animem a tots i totes a continuar avançant en el camí iniciat i a implicar-vos en aquests espais.
Amb aquest procés els sindicats minoritaris hem enviat un missatge clar als majoritaris i al conjunt de la societat: la lluita de classes no sols és necessària sinó que a més és possible. Nosaltres, els i les treballadores, estem preparats no sols per resistir sinó per prendre la iniciativa i passar a la ofensiva. Aquesta no ha estat sols una vaga contestatària, sinó que és una vaga propositiva. No hem sortit al carrer sols per aturar la retallada de les pensions, hem sortit per acumular forces, recuperar l'orgull i la dignitat, per reempendre el timó de les nostres vides. La única forma d'aturar la ofensiva neoliberal és organitzant-nos des de la base, actualitzant i recuperant les velles eines de lluita: assemblees, la solidaritat de classe, que les vagues tornin a ser un pols entre la classe treballadora i els poderosos, on la patronal i l'estat siguin conscients que hi poden perdre quelcom més que la producció d'un dia. En definitiva, recuperar la proactivitat i proposar millores sense perdre de vista que en el fons el nostre objectiu últim passa per contruir una societat sense classes.
I des d'ara mateix, hem de començar a treballar per combatre la reforma de les pensions que no serà aprovada fins d'aquí uns mesos, i també per aturar la bateria de mesures antisocials que ens volen imposar les elits neoliberals. Hem de fer que aquesta primavera sigui recordada per una lluita sostinguda que culmini amb una nova vaga general. I aquest cop esperem comptar amb molts més suports i augmentar de forma exponencial la conflictivitat social. Però aquest procés s'haurà de vertebrar sense presses per tal d'acumular el major nombre de forces i garantir uns objectius mínims compartits.
PRENGUEM LA INICIATIVA PASSEM A LA OFENSIVA
