Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Urdangarín & Camps: contracte confidencial

Per Lucas Marco. Publicat a L'Informatiu.com el 10 de novembre de 2010.

"És curiós que si el que delinqueix és un politicastre ambiciós de professió liberal, s'encareixi la seva qualitat de intel.lectual. Si és estudiant, s'exploti com desviament de la seva joventut, i, si és obrer, com maltractament d'aquesta classe. L'objecte és treure punta al que sigui "

Francisco Franco (citat en Los demonios familiares de Franco de Manuel Vázquez Montalbán).

16/11/2010 19:35 Hemeroteca

Al pobre Camps li han donat per totes bandes, amb l'excepció de la ignominiosa sucursal valenciana del PSOE (monàrquic fins a la mèdul·la) i mitjans propers, pels tres milions d'euros que, segons s'ha tornat a publicar recentment, va pagar el nostre president a Iñaki Urdangarín per apadrinar uns Jocs Europeus dels quals mai no se’n tornà a saber res. I, si bé és cert que El Curita es mereix totes i cadascuna de les crítiques que ha rebut per aquest tèrbol assumpte, no és pas menys cert que l'altre implicat en l'affaire, el gendre del rei, va fugir amb la pasta i a ell ningú -a excepció del gran Rafa Ordóñez en aquest diari- li ha demanat cap explicació.

Però anem per parts. Primerament, la cronologia de l'affaire. En 2005, l'empresa d'Iñaki Urdangarín, Instituto Noos, va organitzar la primera edició de Valencia Summit, unes jornades que ningú sap ben bé en què van consistir. Urdangarín (fill d'un membre del Partit Nacionalista Basc) va obtindre 1.2 milions d'euros. L'any següent, el marit de Cristina de Borbón es lucrava de nou amb 1.2 milions d'euros per la segona edició. 2.4 milions d'euros podria considerar-se una xifra més que generosa. Sobretot tenint en compte que per la meitat de preu va esclatar un monumental escàndol al Parlament balear que va acabar formant part del sumari del Cas Palma Arena. Fou precisament el PSM qui denuncià que el govern balear del PP va pagar la mateixa quantitat que una edició de Valencia Summit (1.2 milions d'euros) a l’Instituto Noos per unes tristes i pobres jornades sobre esports organitzades a Palma.

De cara al públic, totes les crítiques apuntaven a Jaume Matas, que com li passa ara a Camps, es va vore condemnat a menjar-se pràcticament tot el marró. Però no faria molta gràcia als gestors de la Casa Real quan unes setmanes més tard Iñaki Urdangarín abandona empresarialment els Països Catalans (que bàsicament era la seua zona d'influència: Barcelona, Palma, València) i es trasllada a Washington, a treballar en Telefònica, amb una nòmina d'un milió d'euros anuals. Al llarg historial de recaptació de fons públics per part de l'empresa del gendre del rei s'afegeix la Generalitat Valenciana, amb el pagament d'una quantitat que Presidència no ha volgut especificar, per uns fantasmagòrics Jocs Europeus. Camps desmenteix la xifra dels tres milions d'euros però no detalla la quantitat real (segurament per por de reconéixer que es va gastar una bestialitat estratosfèrica en una gestió completament nul·la per part d'un membre de la família real).

La principal justificació de Camps -era un “contracte confidencial” entre la Generalitat i Urdangarín que impediria fer pública la xifra que es va pagar realment- resulta interessant. Perquè mostra molt bé el modus operandi d'alguns negocis dels membres de la família real espanyola. Cobrar comissions seria l'expressió que es gastaria en qualsevol altre país per a caracteritzar certs negocis. Qui sí ho tenia prou clar -potser per la immunitat parlamentària?- era el senador del PNB, Iñaki Anasagasti, quan deia que Joan Carles I ha reconegut haver cobrat comissions per negocis relacionats amb el petroli i la hiperconservadora monarquia saudita.

L'assumpte d'Urdangarín es complica encara més amb les investigacions judicials sobre el Cas Palma Arena. El 5 d'agost del 2009, un amic íntim del príncep Felip i del matrimoni Iñaki/Cristina, José Luís Pepote Ballester, va sentir el fred metàl·lic de les manilles quan fou detingut en el marc d'un operatiu policial contra la corrupció a la capital balear. Pepote Ballester, exregatista olímpic amb el príncep, havia estat director general d'esports del govern de Matas entre 2003 i 2007. El passat març, durant una significativa i llarguíssima declaració davant del jutge José Castro, Matas -que no es vol menjar el marró tot solet- responsabilitzà de les irregularitats del Palma Arena (un recinte completament absurd amb un sobrecost de 50 milions d'euros) l'amic de la família real. Tres mesos més tard, el mateix jutge instructor obria una peça separada (la número 25) en la qual demanava informació sobre els convenis entre dues fundacions dependents del govern balear i l'empresa d'Urdangarín. De fet, quan la premsa illenca va publicar que la Policia no trobava la seu de la misteriosa mercantil d'Urdangarín, un representant d'aquesta es va plantar al jutjat per a anunciar que l’Instituto Noos es personaria al sumari.

Qui anava a imaginar que arran de la detenció de Pepote Ballester, l'empresa d'Urdangarín acabaria sent investigada pel Palma Arena? En tot cas, els antecedents del gran patriarca de la família Borbó en relació a amics íntims que han acabat condemnats i/o empresonats -Mario Conde, Manuel Prado y Colón de Carvajal, Javier de la Rosa, etc.- semblen haver inspirat la propera generació  de la corona. Tant que, per si fóra poc, en les últimes setmanes un altre amic de la casa, el també exregatista olímpic Kiko Sánchez Luna, ha estat imputat per un presumpte pagament de comissions a Alacant. Aquest amic del Príncep, a banda de ser l'armador del CAM IV (el vaixell amb el qual competeix Felipe cada estiu), era regidor del PP a la ciutat d'Alacant. Pepote Ballester i Kiko Sánchez Luna guanyaren junts, per cert, la medalla d'or de vela dels Jocs Olímpics d'Atlanta'96.

Camps haurà de respondre demà durant la sessió de control a les Corts a una pregunta del Grup Compromís sobre l'innecessari pagament milionari a Urdangarín. Un assumpte delicat que afecta directament la monarquia espanyola. Però Borbons S.A. compta amb una massiva (i més que sospitosa) simpatia mediàtica i judicial. Seria bo conéixer les xifres exactes que es va embutxacar el gendre del rei (però tenint en compte l'opacitat ambiental amb la qual funciona el Consell, sospite que mai no ho sabrem). Tot i això, també és necessari demanar-li comptes al (gendre del) Rei.

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2023 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid