Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'ús de la llengua, "element clau" de la "manipulació política" a Canal 9

Dues lingüistes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Carla González Collantes  i Isabel Olid del sud i del nord de la nació respectivament, han desenvolupat un estudi on assenyalen l’ús de la llengua a la televisió pública valenciana com a “element clau” de la “manipulació política”, segons L'Informatiu.
Les dos expertes consideren que Canal 9 empra diversos “recursos lingüístics” amb l’objectiu de modificar xifres, exaltar la política del Govern valencià i, en els casos més extrems, amagar notícies de forma conscient, com el polèmic cas Gürtel.  L’estudi, presentat al XXVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romànica que s’ha celebrat recentment a València, pren com a exemple les informacions emeses per Canal 9 en la setmana del 9 al 15 d’agost de 2010 al voltant de l’estat dels comptes del Palau de les Arts.

15/09/2010 23:29 Comunicació

Segons González Collantes i Olid, el canal valencià “va tapar” el sobrecost de 600 milions d’euros en les obres del complex, va destacar les xifres positives del Palau de les Arts i, en general, “va donar una imatge més favorable que els altres mitjans consultats, fins i tot, afins al Govern valencià”.

Per fer-ho possible, segons les especialistes, van emprar diverses tècniques lingüístiques. En primer lloc, “van utilitzar la tècnica d’ocultar mostrant”, un terme científic de Pierre Bourdieu que consisteix a presentar una informació però desfigurant-la o evitant-ne alguns aspectes rellevants. Dos exemples d’ocultar mostrant, segons González Collantes, són el fet que Canal 9 mai empre el terme “imputat” per a Francesc Camps quan informa del cas Gürtel o que utilitze la paraula castellana cohecho i no la valenciana suborn per referir-se al seu pressumpte delicte per la major claredat del mot autòcton.

Una altra tècnica dels redactors de Canal 9, segons les expertes, passa per incloure-hi “xifres en valors absoluts” amb l’objectiu que “no es puguen comparar amb cap altra”. De la mateixa manera, “quan la xifra és favorable als seus interessos, es repeteix de forma compulsiva, fins i tot, per quatre o cinc actors –presentador, periodista enviat, testimoni, etcètera- perquè quede ben fixada”. En altres casos, directament, “Canal 9 no aporta dades compromeses, com els acomiadaments del Palau de les Arts, els retalls en les escoles de música o la condemna a les Corts per vetar preguntes al voltant del cas Gürtel”.

L’estudi lingüístic també inclou dades de l’ús de l’idioma per crear opinions favorables a determinades polítiques. Per exemple, “s’utilitzen adjectius i arguments molt positius per referir-se a diversos fets o llocs” com “pioner” o “d’avantguarda”, o lèxic amb connotacions positives, com “liderar”, “generar” o “consolidar”. “La idea”, assegura González Collantes, “és exaltar la Comunitat Valenciana com a centre tecnològic i apel·lar a un sentiment d’orgull dels valencians per evitar la crítica política”.

Al costat d’aquestes tècniques, l’estudi també parla d’altres pràctiques com no donar veu a les forces de l’oposició al Consell, l’ús de construccions com “desviació a l’alça del pressupost” per evitar termes com “sobrecost” o la utilització de frases descontextualitzades “que poden provocar l’engany”. Per a les lingüistes, aquests procediments resulten molt negatius de cara a generar una opinió pública crítica, especialment perquè “un percentatge molt alt de la població s’informa només mitjançant la televisió”.

Al seu estudi, González Collantes i Olid han recollit també dades curioses com la comparació entre les notícies emeses i les descartades: el mateix dia que Canal 9 va decidir no donar cap informació al voltant del cas Gürtel, va dedicar molts minuts a informar “de la calor en agost, els bous, la llista dels millors culs femenins, la depilació masculina, l’arròs amb costra més gran del món i els tatuatges”. Un criteri periodístic, com a mínim, qüestionable.

Per saber-ne més:
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Francisco Camps i Ricardo Costa, imputats pel 'cas Gürtel' 
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid