Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La determinant aportació sitgetana als projectes d’alliberament nacional.

Les trajectòries de Salvador Carbonell i Puig, Ramon Planes i Izabal iPere Curtiada i Ferrer.

Ressenya del treball de Marc Santasusana feta per Agustí Barrera.

llibre_santasusanaAquest llibret de 70 pàgines, correspon al treball guanyador de la Convocatòria del Premi Josep Carbonell i Gener (2009) del Grup d’Estudis Sitgetans, en la seva modalitat per a estudiants universitaris.El treball està dividit en una presentació redactada per la presidenta del Grup d’Estudis Sitgetans Vinyet Panyella i Balcells, escriptora i especialista en el modernisme i el noucentisme,  que fa una reflexió sobre l’obra i una introducció del mateix autor, on ens parla del període històric del  Sitges objecte del seu estudi.  

24/06/2010 18:34 Llibres

Els tres capítols corresponen a l’estudi biogràfic dels tres sitgetans que hem esmentat a l’encapçalament,  seguits d’unes notes d’ampliació de cadascun dels capítols i una bibliografia consultada de llibres, publicacions periòdiques, arxius i biblioteques. Un total de 16 il·lustracions molt ben triades, més la de la coberta, ajuden a comprendre el text. Cal remarcar el treball de recerca d’hemeroteca i del Llibre d’Actes dels Plens de l’Ajuntament.El llibret està editat pel Grup d’Estudis Sitgetans l’any 2010 i correspon al Quadern, 59.

El text dibuixa la trajectòria del separatisme polític  a Sitges, seguint l’aportació militant dels tres biografiats, que es corresponen cronològicament al desenvolupament de la consciència nacional amb plantejaments polítics des dels  inicis del segle XX, fins a mitjans del mateix, quan  amb la derrota de l’experiència revolucionària i l’autogovern, l’ocupació dels Països Catalans inicia la dictadura feixista.

Els tres personatges biografiats representen tres períodes en la història de l’independentisme: Salvador Carbonell i Puig, (1882-1968) és l’exemple del fervor patriòtic dels emigrants que l’allunyament de la Terra fa que l’estimin apassionadament. Ell és el patriota que el 1906 edita a Santiago de Cuba Fora Grillons, la primera publicació que es declarà partidària de la independència. Un any més  tard, un grup de socis del Centre Català funden el Grop Nacionalista Radical, en la mateixa línia política. Els sitgetans residents a Guantánamo, tingueren un paper rellevant el 1909 amb la creació del Blok Nacionalista Cathalònia. Com a mostra de la  constància en el temps i coherència política,  Salvador Carbonell participà en la representació internacional del Front Nacional de Catalunya (FNC), en els anys que seguiren  la  Segona Guerra Mundial. 

Ramon Planes i Izabal, (1905-1989) Perit químic. Formà part del nucli sitgetà d’Estat Català, a les seves Memòries, Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges 1989, explica la seva assistència a l’Assemblea Extraordinària de Caps d’Escamots d’Estat Català que se celebrà el 4 de novembre del 1924 a Perpinyà, com a Cap d’Escamot a Sitges. A la tornada fou detingut a Figueres.

L’acció dels túnels del Garraf el 1925 protagonitzada per Bandera Negra, els Fets de Prats de Molló (1926) són una mostra de l’efervescència del món separatista en la seva lluita contra la dictadura i de fixar una línia d’actuació política. Durant el període de la Generalitat Republicana, fou un destacat articulista polític en publicacions comarcals i nacionals. Del 1932 al 1936 fou membre de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC).

Fou un novel·lista prolífic, a mig camí del realisme i el costumisme:El pont llevadís (1950), El cercle de foc (1952),La terra té camins (1971) i els assaigs, El Penedès i el Garraf  (1961), El Modernisme a Sitges (1969), El mestre Morera i el seu món (1972), són una mostra del seu vessant literari, en el qual excel·lí.

Pere Curtiada i Ferrer ( 1898-1968) L’home que a la vila es mantingué fidel a Estat Català. Vicepresident de l’Ateneu “El Centaure”, impulsà el butlletí Opinem, portaveu del Centre d’Esquerres de Sitges. El setembre del 1932 és nomenat regidor de l’Ajuntament del poble, des del seu càrrec impulsa la normalització del català i la laïcització de la vida sitgetana. Arran dels Fets d’Octubre fou empresonat al vaixell Uruguai. Tingué un paper destacat en la separació d’Estat Català d’ERC el maig del 1936, aquest Estat Català tingué una forta implantació  a Sitges, Pere Curtiada  fou el president del seu Consell Executiu.L’octubre del 1936 forma part del Consell Municipal com a responsable de la Comissió de Proveïments. El 25 de desembre del 1936 accedeix al càrrec d’alcalde del poble que exercirà durant 17 dies. Després del seu breu pas per l’Ajuntament és nomenat membre del Comitè Central d’Estat Català com a responsable del Departament Político Social. Participa com a orador en un gran nombre de mítings arreu del Principat junt amb Joan Cornudella, Joaquim Casamitjana, Vicenç Borrell. 

Després de passar la ratlla de la frontera fou internat al camp de Barcarès. Retornà a Sitges el 1948. El treball de recerca d’en Marc Santasusana, representa una aportació valuosa dins del panorama de la producció historiogràfica local, el seu rigor en el tractament de la informació i la connexió que fa entre els esdeveniments nacionals i els locals, fan del seu estudi un bon text per entendre l’independentisme de “comarques”.

El llibret és de bon llegir, amb un llenguatge fresc i suggeridor de possibles nous camins de recerca històrica.

Agustí Barrera. 

El llibre es pot comprar a Ateneu Layret, carrer Villaroel, 49  (Eixample) BCN; Llibreria La Sirga, carrer Tordera, 34  (Gràcia) BCN; Llibreria La Ciutat Invisible, carrer Riego, 35  (Sants) BCN

Rànquings
  1. De què parlem quan parlem de moviment independentista
  2. Una raó d'Estat per una Catalunya independent: les claus i els actors que van gestionar la treva d'ETA a Catalunya
  3. "Tothom s’hi ha arromangat, però això no ha de tapar la irresponsabilitat en la gestió per part dels responsables polítics"
  4. "A Súmate hi som per les nostres mares, que tot i venir de lluny, ens han ensenyat a estimar Catalunya..."
  5. Pedro Sánchez visita Amer (el poble natal de Carles Puigdemont)
  6. La ressuada temptació de la jaqueta reversible
  7. Condemnat a 1 any i mig de presó el primer detingut als talls de la Meridiana
  8. Encara no som conscients del Clam de Llibertat arreu: #400talls #MeridianaResiseix… 1255 dies @E_Gallinat (Eixample)...
  9. Independència. Ruptura i República
  10. Història de l’esquerra independentista: la història a mig fer
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid