Pel que fa al mapa, Mayans que permet veure molt
fàcilment trescoses: primer, la distribució, per famílies lingüístiques
(romàniques, germàniques, eslaves, fino-úgriques, cèltiques, bàltiques),
de les llengües europees (així com les llengües que no pertanyen a cap
grup concret com el basc, el grec o l'albanès); segon, totes les
llengües (totes vol dir totes, incloses l'espanyol, el francès, el
portuguès, l'anglès...) tenen variants dialectals; i, tercer,
l'existència d'illots lingüístics arreu d'Europa (del català, de
l'alemany, del grec, de l'albanès, de l'hongarès...).
Per a Pere Mayans, en
definitiva, un bon mapa que ens pot ajudar a explicar que la diversitat
és pertot i que els conceptes mololítics referits a les llengües no
funcionen.
