Pel que fa al mapa, Mayans que permet veure molt fàcilment trescoses: primer, la distribució, per famílies lingüístiques (romàniques, germàniques, eslaves, fino-úgriques, cèltiques, bàltiques), de les llengües europees (així com les llengües que no pertanyen a cap grup concret com el basc, el grec o l'albanès); segon, totes les llengües (totes vol dir totes, incloses l'espanyol, el francès, el portuguès, l'anglès...) tenen variants dialectals; i, tercer, l'existència d'illots lingüístics arreu d'Europa (del català, de l'alemany, del grec, de l'albanès, de l'hongarès...).

 

Per a Pere Mayans, en definitiva, un bon mapa que ens pot ajudar a explicar que la diversitat és pertot i que els conceptes mololítics referits a les llengües no funcionen.