Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La territorialitat... clau de la nostra continuïtat com a poble

Per Gonçal Bravo, Coordinador General de la COS (Coordinadora Obrera Sindical

Un any més ens trobem acabant de preparar els actes amb els que rememorem de nou una derrota... Els 303 anys de la derrota d’Almansa, principi de la ignomínia i la destrucció per al nostre poble al sud de l’Albera. No podem oblidar, no obstant, que enguany també recordarem l’any 350+1 de la signatura del Tractat dels Pirineus, mitjançant el qual, els borbons del nord amb el suport i vist-i-plau dels “àustries” del sud, ens amputaven les comarques del nord del nostre país.

14/04/2010 02:09 Opinió

 

Tants anys després d’aquella derrota, continuem veient com el nostre país és un país d’esclaus i panxacontents. De lladres i botxins.

Un país on pel fet de que polítics “d’esquerres” i empresaris de multinacional juguen amb la vida de desenes de milers de persones (en no mantenir adequadament les línies i serveis elèctrics), no s’hi assumisca cap responsabilitat, tal i com es va veure amb les nevades de fa unes setmanes al nord-est principatí.

Un país on polítics corruptes de “dretes” i “d’esquerres”, on “sindicalistes” subvencionats i pactistes, on empresaris mentiders i de “caixa B”, fan mofa de les nostres misèries, dia sí i dia també.

Un país on mentre una família pot veure’s al carrer i perdre la seua casa per no poder pagar dues o tres lletres de l’hipoteca... el mateix banc li avala una fiança de 3.000.000 d’€ a l’ex-president balear, per tal que el “pobret” no entre a la presó.

Un país on la dreta més rància i feixista pot governar durant anys i anys el nostre estimat País Valencià, deixant-lo convertit en una autèntica caverna i pou de misèries, on el principal partit de “l’oposició” és capaç d’enviar les forces d’ocupació per massacrar a manifestants pacífics, mentre està dient que els ajudarà en tot el possible... com hem vist fa pocs dies al Cabanyal.

Desgraciadament, tal i com estan les coses, podríem continuar així durant pàgines i pàgines, explicant les misèries i corrupteles dels polítics, empresaris, sindicalistes professionals, i especuladors de divers pelatge, que ens ha tocat patir en aquest país. País ocupat, apallissat, violat, trepitjat, insultat, destrossat...

I com els països no són “coses” intangibles, sinó que són construccions socials, humanes, fruit de les relacions socioeconòmiques de cada moment, de l’evolució de les relacions socials i culturals entre les persones treballadores d’un territori concret... què passa? Doncs que a les persones treballadores dels Països Catalans ens han ocupat, apallissat, violat, trepitjat, insultat, destrossat... i això cada dia, des de fa ja 351 anys.

No és d’estranyar doncs que la majoria de les nostres veïnes i veïns, familiars i/o companys de feina es vegin psicològicament lligades als ocupants, en una síndrome d’stockholm que ens dura ja tots aquests anys... No era Goebbels qui deia que “una mentida repetida mil vegades acabarà esdevenint veritat”?

A més, sumem-li a aquest negre quadre, els més d’1.600.000 persones que realment es troben a l’atur arreu del nostre país. Els milers d’empreses tancades entre 2008 i el dia d’avui. La reducció real de salaris arreu de les nostres comarques mentre augmenten la misèria i es dispara l’índex de persones per sota del llindar de la pobresa.

Amb aquest quadre, es pot veure que els Països Catalans no són realitat per una mera qüestió lingüística, històrica, etc., sinó per raons més tangibles i materials, per raons socioeconòmiques. És casualitat que al nostre país es donen els majors índex de precarietat laboral de tot l’estat?, o els majors índex de destrucció d’empreses i de llocs de treball de tot l’estat? ... Doncs no.


111791_1rdemaig2008castello1El problema comença quan s’obliden, o s’obvien aquestes qüestions, i s’accepten els rols i delimitacions geogràfiques i administratives marcades pels nostres ocupants... passant-se de dinàmiques més o menys nacionals (de tot el territori en major o menor mesura), a regionals (de petites parts del nostre territori nacional, més o menys coincidents amb els marcs administratius que els nostres ocupants han tingut “a bé en donar-nos”)

El proper 24 d’Abril, un dia abans de les dotzenes de consultes populars reclamant el dret a l’autodeterminació organitzades en diverses localitats i comarques de la Comunitat Autònoma de Catalunya, un bon grapat de militants de diversos indrets del país ens retrobarem a València, per rememorar la derrota d’Almansa, i dir ben alt i amb veu ben clara que... SOM PAÏSOS CATALANS!!!

El 24 d’Abril a València, recordarem als companys i companyes caiguts en combat durant aquests 351 anys de lluita, i renovarem el nostre compromís vital de lluitar per veure la nostra terra lliure, plenament i completament alliberada, de Salses a Guardament i de Fraga a Maó... I plenament lliure, perquè els Països Catalans, la nostra independència real i autèntica, fora de discursos populistes o “apolítics”, només serà possible quan realment unim com un sol puny ben tancat i disposat a colpejar, les diferents forces que lluitem per la llibertat personal i de gènere, de classe i nacional arreu de les nostres comarques.


Només amb un treball de base fort, amb un compromís radical amb la solidaritat envers qualsevol persona víctima de qualsevol acte de repressió o discriminació, sense demanar res a canvi...


I només quan totes les persones que lluitem, totes les que dediquem tots els nostres esforços per veure uns Països Catalans lliures, sense explotats ni explotadors, NOSALTRES, sigam conscients que som poble... Poble Treballador. I només el Poble Treballador té les claus per deslliurar-se de les seues cadenes, de les nostres cadenes. Que només en les nostres mans, i en la nostra capacitat per sumar, s’hi troba la clau de la llibertat.

Sumem forces, esforços i il•lusions.


Sumem solidaritats i xarxes de suport mutu.


Sumem propostes i alternatives econòmiques, organitzatives, sindicals, d’oci, culturals i institucionals.


Eixa suma... portarà un resultat que desafiarà a les lleis de la matemàtica... El 2+2+2 deixarà de ser 6 per esdevenir 16!! Eixa suma serà el moviment d’alliberament que necessitem, l’eina que construirà els Països Catalans que volem i necessitem, fent fora de la nostra terra totes les formes d’opressió.

Totes i tots, tots els dies, fem els Països Catalans!

 

Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid