Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Tomàs Sayes: punta de llança per l’ensenyament públic

El Tomàs Sayes, estudiant de la UAB, porta 25 dies en vaga de fam reivindicant l’ensenyament públic universitari i mostrant la seva oposició al Pla Bolonya (Espai Europeu d'Educació Superior), que suposa el tret de sortida del procés de privatització i mercantilització dels estudis universitaris. I la seva acció no és una acció solitària, tal i com s’està evidenciant durant les darreres hores amb les mobilitzacions de protesta que es viuen arreu dels Països Catalans. La vaga de fam del nostre company Tomàs és la punta de llança de la reivindicació de l’ensenyament públic, que enllaça amb la mobilització i la vaga del professorat d’aquest 19 de març i amb la lluita del moviment estudiantil contra el Pla Bolonya. Lluites contra la precarització i la privatització dels serveis públics i dels drets socials i polítics, allò perquè els nostres avis i àvies van lluitar amb totes les armes que van tenir a l’abast.

19/03/2009 00:42 El Davantal

 

L’opció del Tomàs no és individual, però és exemplar. Com tants altres lluitadors pels drets i llibertats de la història, aquest estudiant amb consciència ha optat pel camí que emprengueren Lluís Mª Xirinacs, l’irlandès Bobby Sands o Gandhi per fer escoltar unes veus i unes reivindicacions justes que eren volgudament desoïdes pels poderosos. Els vaguistes de fam de la història sempre estigueren recolzats per un gruix de massa social conscienciat i crític, que no oblidem que quasi sempre van reeixir en els seus objectius.

Per contra, unes altres “veus” deslegitimen els valors dels drets socials i de la democràcia real molt interessadament i insistentment. I aquests dies s’afanyen a centrar aquest descrèdit sobre la figura del vaguista de fam que catalitza aquestes mobilitzacions. Es tracta dels “opinadors” i “informadors” que sustenten l’ordre social i polític existent; un règim que fa aigües per la seva incapacitat d’aportar solucions al desgavell que ells mateixos han originat. I convé incloure entre aquests també tota la claca mediàtica que durant anys han deformat, ocultat o negligit la informació, la crítica i les alternatives a l’actual règim.

Els mercenaris del periodisme també fan aigües, malgrat que el sistema s’esforci a reprimir i a alienar totes les alternatives informatives o de pensament. Cada dia som més les persones que desconfiem dels discursos dels Josep Cuní, Pilars Rahola o Salvadors Cardús que denigren les reivindicacions dels estudiants, del professorat, del personal de qualsevol servei públic o de qualsevol reivindicació sindical amb l’únic objectiu de legitimar les retallades socials i la repressió. Titulars i tractaments com els de TV3, que avui descrivia com a “Batalla campal” l’atac violent dels Mossos d’Esquadra només fan que acumular desconfiança envers el poder institucional i els seus altaveus mediàtics. Una acumulació que arrenglera tota una sèrie de lluites en la defensa dels serveis públics, de la participació en les decisions, en el repartiment de la riquesa i en la defensa del territori.

Front d’aquest bloc que suma lluites i un teixit popular de construcció d’una nova societat podem observar com personatges encorbatats dissenyen lleis, infraestructures, resolucions, discursos o càrregues policials en contra dels nostres interessos col.lectius. Als Països Catalans, dia que passa els detentors del poder construeixen un mur més alt d’incomunicació i prepotència, però a la vegada es sumen un cúmul de llambordes que alcen les barricades d’un contra-poder popular. I això té conseqüències polítiques.

Que tothom prengui nota: l’aposta dels responsables d’ERC i IC-V per aquesta política privatitzadora, i per descomptat per la repressió com a única eina d’imposar els seus plantejaments, els ha de passar comptes ben aviat. Aquests dos partits que fins fa poc ocupaven un espai en l’anomenada “Esquerra Nacional” estan fent tots els mèrits per superar la feina bruta que només havien realitzat els partits estructurals del règim (PP, PSOE i CiU). Ara, personatges com Josep Huguet o Joan Saura encarnen la repressió, la mentida sistemàtica, el suborn de les idees, el mercadeig de la seguretat de la població basat en pors i en imposicions.

 L’Esquerra Independentista té molts reptes durant els propers mesos. Convé estar alertes i esmolar bé les eines. Cadascú i cadascuna hauríem d’esdevenir un Tomàs Sayes disposats a defensar els nostres drets polítics, nacionals i socials fins amb les dents. Perquè la bullició d’aquests dies és tan sols una gimnàstica revolucionària, que en un futur ens ha de servir per reeixir en els nostres objectius d’alliberament nacional i social.

Rànquings
  1. Els sindicats amenacen amb una vaga si Ensenyament no accepta que els docents recuperin l'horari lectiu anterior a les retallades
  2. Detingut un membre de la policia nacional espanyola per la mort d'una dona a Olot
  3. Un mosso d'esquadra és el primer testimoni del #judicifarsa que demana declarar en català
  4. El Front Republicà es presenta a Tarragona
  5. La CUP inicia els tràmits per la reversió de quatre centrals hidroelèctriques a la Vall Fosca
  6. L'independentisme es manifestarà l'1 de maig per una República catalana dels drets socials
  7. El líder del PP a Catalunya recupera un eslògan de la victòria franquista: "!Ya hemos pasao¡"
  8. Espanya
  9. Celebració de l'efemèride de la proclamació el 14 d'abril de 1931 de la REPÚBLICA CATALANA pel President Francesc Macià
  10. Signat el conveni del Patronat d’Escoles d’Infants de Palma
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid