Manifest de la COS en commemoració del 25N

Tots els dies han de ser 25N!!!!

*Contra la violència masclista, solidaritat, suport i autodefensa!*

*Cap legislació capitalista ens garantirà la seguretat i la llibertat a les treballadores.*

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, en motiu de la commemoració del *25 de Novembre, Diada Internacional contra violència sexista*, *_manifestem_*:

Que malgrat les bones paraules i intencions, després de més de 2 anys de l’aprovació de la Llei Integral contra la violència de gènere, l’increment del nombre de dones mortes és constant, i les dotacions econòmiques promeses no arriben mai a cobrir ni la més mínima de les expectatives creades amb tot plegat. Així, en el que portem de 2008, més de 80 dones han estat assassinades a l’estat espanyol (de les quals, més de 10 als Països Catalans), i sempre parlant de les xifres oficials, doncs no entren a les estadístiques les companyes que moren (a l’hospital o a sa casa) dies després de rebre les agressions, tal i com passa amb les estadístiques de sinistralitat laboral.



Que el PsoE, tal i com ja va fer amb la Nova Reforma Laboral i la Nova Reforma de la Seguretat Social, i tantes altres lleis, parlava molt, feia com si complís les seues minses promeses electorals, assegurava un canvi institucional... però com sempre, no ha fet res real per la millora de la vida de les treballadores, que patim aquesta brutalitat quotidiana. El mateix pensem de les polítiques que en aquest sentit han implantat els diferents governs autonòmics, al Principat, les Illes, i en especial el del Pp al País Valencià.



Que malgrat l’augment continuat i cada vegada més preocupant de les formes de violència sexista “no visibles” (assetjament sexual al treball, publicitat, agressions escolars, educació en els rols “tradicionals home-dona”...), tots els recursos (si n’hi ha) es dediquen exclussivament a mostrar formes de violència exclussivament físiques, garantint així els estereotips, i no posant en dubte de cap de les maneres, les bases i fonaments patriarcals d’aquesta violència. I d’açò no només els polítics institucionals són responsables, sino també una part important de la nostra classe treballadora, que accepta aquests rols masclistes, arribant a situacions veritablement esperpèntiques de submissió a la ideologia dominant.



Que per molt que es vulga “enraonar” sobre aquesta qüestió, mai no es podrà solucionar mentre les dones treballadores no pogam veure garantida la nostra independència econòmica, social, personal i laboral.

Que mentre que les dones no deixem de ser la font ràpida i barata de mà d’obra, precària i a temps parcial, per a així poder garantir el manteniment de les tasques reproductives i de cura i atenció de la llar, no podrem arribar a deslliurar-nos d’aquesta plaga, que en el moment menys esperat, ens pot arribar a qualsevol de nosaltres.



Que hem de dir ben alt i ben clar que:

-          l´atur femení (que arriba a doblar, o més, al masculí en moltes de les nostres comarques),

-          els majors índex de precarietat femenina (precarietat reimpulsada gràcies a la darrera Reforma Laboral, del PsoE, Ccoo i Ugt, i d’altres partits i sindicats de dretes o “d’esquerres”),

-          la major taxa de contractació temporal i a temps parcial,



-          els sectors laborals diferenciats per raons de gènere,

-          el 35% de menor salari, de mitjana!, encara!,

-          l´assetjament sexual en el carrer i en el treball,

-          el nombre creixent de violacions,

-          l’augment de les agressions i pressions contra les dones que decidim avortar,

-          la invisibilització del treball domèstic,

-          la menor intervenció social, política i econòmica de les dones en l’esfera pública (ja que prou més de la meitat de la riquesa és produïda directament per nosaltres, les treballadores),

-          la més que terrible situació que pateixen moltes companyes migrants, que veuen multiplicada la seua precària situació pel fet de la precarietat legal que pateixen,

-          la imatge de la dona com a objecte sexual,

-          el menyspreu constant dels valors “femenins”...



Totes aquestes barbaritats que avui encara patim al nostre país, només són les garanties per l’exclussió i la violència cap a les dones en general, i en particular cap a nosaltres, les treballadores.



Per tot això i molt més, no tenim prou amb un dia, ni dos, ni tres... els necessitem tots! Necessitem tots els dies per denunciar aquesta situació i als seus responsables polítics, econòmics i socials. Necessitem tots els dies per a formar-nos com a persones lliures, per construir una terra i un mon lliure.



I tot açò, mitjançant el suport i l’estima de les companyes i companys de les assemblees. Mitjançant la denúncia pública i en grup de qualsevol agressió patida per qualsevol companya. Per l’organització, la formació i la fonamentació de la nostra autoestima com a treballadores conscients i triplement oprimides. I és clar, amb el just dret de l’autodefensa (individual o col·lectiva), davant les agressions i de la impunitat regnant al sistema judicial espanyol.



Davant de tota aquesta situació, a les treballadores només ens queda una cosa: Organitzar-nos per defensar els nostres drets i els nostres espais (privats i públics), com a treballadores i com a dones.



Contra la violència masclista, organitza’t i defensa els teus drets!.

Defensa la teua llibertat!.

Defensa la teua vida!.

*Àrea de Polítiques de Gènere*

*Novembre de 2008 – Països Catalans*

**

* *

--

*Coordinadora Obrera Sindical* http://www.sindicat-cos.org/

sindicat per a l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels
Països Catalans

25 de novembre de 2008 

Cos