Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Resolució judicial sobre els carrers dedicats a lluitadors de la resistència armada

El Ple de la Sala penal de l'Audiència Nacional espanyola ha acordat avui que mantenir carrers amb noms de membres de grups de resistències armades no constituïx delicte, ni tampoc el fet d’estar d'acord amb qui va adoptar la decisió de dedicar un carrer a una persona concreta.Ha especificat, en canvi, que no  el nom "d'un terrorista" suposa una conducta "antijurídica" i que pot impugnar-se per altres vies. Aquesta resolució deixaria també sense efecte la querella pel carrer dedicat a l’independentista català Jaume Martínez Vendrell.

09/07/2008 23:11 Política

La decisió de l'Audiència Nacional espanyola teòricament no afectarà la querella que l'ACVOT (Associació de víctimes ) va presentar contra l'exalcalde de Santa Coloma de Cervelló) Josep Comellas (ERC) per haver dedicat un carrer al lluitador independentista Jaume Martínez Vendrell (acusat d’haver dirigit l'Exèrcit Popular Català (EPOCA)), ja que aquesta decisió va ser adoptada el 2007 i no té efectes retroactius. Malgrat això, cal recordar que el desembre passat la Secció Segona d’aquest tribunal especial va ordenar al jutge Ismael Moreno que reobrís la persecució contra l’excalde de Santa Coloma de Cervelló.

En un acte subscrit per 17 dels 19 magistrats de la Sala penal, s’ha rebutjat per unanimitat el recurs d'apel•lació interposat per Dignitat i Justícia contra la decisió del jutge Santiago Pedraz d'arxivar la querella contra l'alcalde de Leioa per mantenir carrers dedicats a independentistes bascos que havien format part de la resistència clandestina d’ETA.

Segons ha informat avui el diari Gara la resolució, de la qual ha estat ponent el president de la Sala penal, Javier Gómez Bermúdez, els magistrats destaquen que el delicte d’”enaltiment del terrorisme” i “humiliació a les víctimes" només pot perseguir fets comesos a partir del 24 de desembre de 2000, data en la qual va entrar en vigor la reforma del Codi Penal que va introduir aquesta tipificació, i establix que "ningú pot ser condemnat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte o mancada".


En els últims mesos, els jutges de l'Audiència Nacional han mantingut postures oposades en relació a les denominacions de carrers amb noms de membres que havien format part de la resistència, que han donat lloc a resolucions oposades.


La resolució del Ple de la Sala penal tanca la via a les nou querelles presentades pel citat col•lectiu ultradretà Dignidad y Justicia contra els càrrecs electes de diferents municipis bascos, ja que especifica que "és d'aplicació a altres supòsits semblants i, per tant, procediria estendre l'anàlisi i idèntiques conseqüències a aquests altres casos".

Per saber-ne més:

Un ex-batlle del Baix Llobregat citat a declarar a Madrid pel carrer a Martínez Vendrell Llibertat.cat

L'Audiència ha admès a tràmit una querella pel nom del carrer Martínez Vendrell Llibertat.cat

Inauguració d'una placa dedicada a Jaume Martínez Vendrell Llibertat.cat

Cal tenir penques...  Josep Sort

Jaume Martínez Vendrell, en homenatge Josep Sort

Martínez Vendrell Abel Caldera

Front Nacional de Catalunya (FNC)

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid