Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L’aplicació dels graus i el dèficit democràtic a la Universitat de Lleida

Per Josep Pinyol, estudiant de geografia i militant del SEPC. Publicat a la revista Lo Campus - El Periòdic universitari de Ponent.

Les acaballes de curs solen ser un període idoni tant per acabar d’estudiar pels últims exàmens, acomiadar-nos d’aquells companys que marxen de vacances o fins i tot a estudiar a un altre indret o també i en això centrarem la idea d’aquest article, fer exercici de valoració del curs, exercici dirigit tant a estudiants com a professors i sobretot a membres de l’equip directiu de la Universitat de Lleida (UdL).

08/06/2008 19:27 Hemeroteca
Enguany ha estat un any memorable sobretot pels estudiants de la UdL, també un any a tenir present per part de l’equip de vicerrectors i degans que regeixen la nostra universitat. Enguany ha estat un any de mogudes, de reivindicacions. Des de les queixes dels estudiants de medicina per l’oferta de noves places a altres universitats d’aquesta carrera enlloc de potenciar i invertir en les carreres ja existents, l’enuig a Lletres per la clausura del Bar de la facultat, amb unes justificacions per part del deganat brillants per la seva absència, fins arribar al controvertit Pla de Bolonya.
 
Recordem sobretot la campanya promoguda per el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i les Assemblees de Facultat i Escola a la Universitat de Lleida. Una campanya que va arribar al seu clímax en el referèndum del passat 15 d’abril que va permetre a la comunitat universitària qüestionar l’aplicació que s’havia dut fins ara de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) a la UdL.

Tot i que organitzar una consulta popular a una universitat pública no ens hauria d’estranyar, sí que és curiós que la consulta l’autoorganitzi la pròpia comunitat universitària després que el Rector desatengués la petició que la universitat celebrés oficialment el referèndum, petició recolzada per mes d’un miler i mig de signatures.

Al passat claustre s’havia de prendre una decisió que fes referència a com havia d’actuar la UdL davant d’aquests comicis extraordinaris que van acceptar per un 94,56% dels vots a favor de paralitzar la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Accidentalment però, la secretaria general de la UdL en un lapsus de final de curs només va incloure com a punt del dia un debat sobre la convergència europea de l’Ensenyament Superior i la implantació de l’EEES a la UdL, fet que va desembocar al claustre en un debat estèril sobre què és Bolonya i va impossibilitar un posicionament ferm del claustre davant d’aquest i davant els comicis del 15 d’Abril, evidenciant encara més el dèficit democràtic provocat pel Rectorat en la imposició d’aquest pla ja rebutjat democràticament, sota referèndum i amb una victòria aclaparadora.

El problema que arrossega la implantació dels graus a la UdL ja no és només la creixent dependència del sector privat, la també creixent necessitat dels estudiants de cursar un postgrau a preus astronòmics degut a la mala qualitat del futur grau o la imposició d’assignatures, com llengua anglesa per a la comunicació científica, que predominen davant de matèries mes importants i possiblement mes vinculades a la carrera com podrien ser historia medieval o geografia física, antics cavalls de batalla del moviment estudiantil i punts especialment criticats a universitats d’arreu del país.

El problema ara mateix és que serà de nosaltres? Pregunta que es fan els estudiants de primer curs de geografia, història i història de l’art que el proper curs seran víctimes de la implantació dels primers graus a la UdL.

Sembla estèril tot acte de reivindicació quan el dèficit democràtic de la universitat es tan gran, però ja no només això, la tupinada ha arribat a tals extrems que alhora d’aplicar les noves carreres estructurades en graus s’avisa als estudiants en una primera xerrada informativa, plena d’evasives més que d’informació, durant la primera quinzena de maig.

Els estudiants són informats que la seva llicenciatura serà bescanviada per un grau un mes abans d’acabar el curs i sense tenir un marge de temps necessari per avaluar les conseqüencies d’aquest fet. A més les ultimes xerrades acabant d’informar sobre les convalidacions entre el primer curs de llicenciatura i el segon de grau es realitza el dimecres 4 de juny, dins la setmana d’exàmens i desafortunadament sense tenir en compte que la xerrada de Geografia va coincidir amb un examen.

Així es Bolonya i així ens la implanten. En poc menys d’un mes els estudiants de Lletres ja s’han hagut de fer a la idea de que els implanten un nou pla d’estudis del que amb prou feines saben com serà, excepte que s’acull a un programa de formació de grau i serà especialment genèric. Els estudiants no només estan molestos pel grau en sí sinó per la desinformació que han rebut de la UdL i com s’han notificat ens canvis de pressa i corrents als estudiants. Unes actituds per part del Rectorat i el Deganat que han acabat fent popular l’expressió Universitat Bananera de Lleida per referir-se al seu centre d’estudi.

Als propers cursos seran les carreres de l’ETSEA, Medicina, Dret, Filologies, Ciències Empresarials, Infermeria, etcètera les que les hi tocarà devaluar-se en graus. Caldrà veure com evoluciona tant el moviment estudiantil com la universitat el proper curs per saber com acabaran, si es que ho fan, d’implantar l’EEES a la Universitat de Lleida.

Paral·lelament, a altres universitats catalanes sembla que els estudiants estan prenent exemple del que es mou a Lleida per reivindicar el mateix dèficit democràtic que sembla que comparteixen les altres universitats. El passat 22 de maig a la facultat del Raval de la UB es va celebrar un referèndum similar al de la UdL, tot i que només encarat als estudiants, qüestionant l’aplicació de les noves assignatures estructurades en graus. Un referèndum on el 97,38% d’estudiants de Geografia i Història i un 97,48% d’estudiants de Filosofia van demanar també la congelació dels futurs graus. A altres universitats com la UAB també s’està demanant passar l’EEES sota referèndum. Caldrà esperar també a veure com acaba aquesta lluita i com pot afectar tot plegat a la Universitat de Lleida.

Mentrestant els estudiants haurem de seguir lluitant per combatre els dèficits democràtics que arrossega la UdL i per recuperar el terreny perdut a les empreses privades, cada cop amb més presència i més incidència a la nostra universitat.

Per un ensenyament públic, popular i de qualitat, lluitem des de les aules!
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid