El 23 d'octubre de l'any 2002 un escamot de guerrillers txetxens, format per unes 40 persones, assaltava el teatre d'una Casa de Cultura situada a l'avinguda Dubrovka de Moscou reclamant el cessament immediat de la guerra a Txetxènia com a condició per a posar en llibertat els prop d'un miler d'espectadors que en aquell moment hi havia a la sala, després d'haver deixat marxar en un primer moment unes 300 persones, entre nens i musulmans. El grup, dirigit per Movsar Baràiev, disposava d'un ampli arsenal d'armament i explosius i amenaçava de volar l'edifici si es produïa un atac de la policia. L'endemà una civil no identificada entrà a l'edifici i fou morta a trets pels segrestadors.
El dia 25 d'octubre el pediatre Leonid Roshal i diversos metges entraren a l'edifici, duent medicaments necessaris per als ostatges. La cadena NTV entrevistà Movsar Baràiev, que exposà les seves reivindicacions i es mostrà disposat alliberar més ostatges. Aquest dia es va incorporar a les negociacions la periodista Anna Politkovskaia. Els segrestadors alliberen més ostatges, entre ells vuit nens.
Al voltant de les 5:30 h. del dia 26 d'ocutubre, segons diversos testimonis, s'inicià l'operació de les Spetsnaz que, després d'algun intercanvi de trets, introduïren un gas anestèsic mitjançant els conductes d'aire. El gas va ser el causant de la majoria de les morts, encara que les forces especials van matar diversos segrestadors a trets.
El mètode emprat per a alliberar els ostatages va rebre nombroses crítiques, despertant una gran controvèrsia el tipus de gas que s'havia utilitzat, i que les autoritats russes es van negar a identificar inclús durant les cures als ostatges ferits. Posteriorment s'ha aclarit que el gas utilitzat va ser el Kolokol-1, un derivat del fentanyl desenvolupat per la KGB els anys setanta. La letalitat del Kolokol-1 és encara motiu de discussió entre familiars de les víctimes i les autoritats russes. Tot i que Xamil Bassàiev es va atribuir l'assalt, les autoritats russes van reclamar al govern de Dinamarca l'extradició del representant txetxè Akhmed Zakàiev, al que acusaven d'haver planificat l'atac, però aquesta no es va produir perquè no es van considerar provades les acusacions.
