Un dia com avui, fa disset anys, va deixar-nos de Manuel de Pedrolo i Molina, un dels
escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Nat el 1918 a l'Aranyó, poble situat a tocar de Cervera (Segarra), al si d'una família de tradició liberal, Manuel de Pedrolo va començar el batxillerat a Tàrrega (son pare era president del moviment polític catalanista Acció Catalana en aquest municipi), que va continuar a Barcelona, amb vista a fer la carrera de medicina. La guerra del 1936-1939 va estroncar-ho tot, nogensmenys, i Pedrolo, després d'una temporada fent de mestre a Fígols de les Mines (Berguedà), fou mobilitzat i ingressà al cos d'artilleria de l'exèrcit republicà.
Després de la guerra i indecís sobre el camí a emprendre, Pedrolo va sojornar temporades a Tàrrega, temporades a Barcelona, ciutat on va instal·lar-se definitivament a mitjan dècada del 1940, ja casat. A Barcelona va dedicar-se a feines diverses, alhora que s'afermava la seva activitat literària.
L'obra de Pedrolo, escrita íntegrament en català i traduïda a diverses llengües, no es pot deslligar del temps en què fou escrita: l'autor hi va projectar les seves idees socials i polítiques, el seu compromís amb la gent i amb el país. Molts dels seus llibres foren censurats per la dictadura franquista, cosa que explica el desfasament entre el moment en què foren escrits i l'any de publicació. L'escriptor era partidari de la independència i del socialisme, de la sobirania plena del país i de les persones, posició clarament expressada, per exemple, en el seu dietari.
Per saber-ne més:
