La Unió Socialista de Catalunya (USC) es fundà en aquesta data sota l'impuls de Manuel Serra i Moret i de Rafael Campalans i Puig, militants de la Federació Catalana del PSOE, en un intent de vertebrar el socialisme amb el nacionalisme català. Dins del PSOE no s'havien entès els postulats de confederació que aspiraven els socialistes de Catalunya.
Manuel Serra i Rafael Campalans amb el suport Julián Besteiro, havien aconseguit l'any 1918 que el programa del PSOE contemplés la "confederació republicana de les nacionalitats ibèriques", però no passà d'aquí i les posicions autonomistes de la Federació Catalana s'anaren diluint dins del caràcter centralista de dirigents com Indalecio Prieto, Francisco Largo Caballero i Antonio Fabra i Ribas. En aquest context es va decidir la formació d'un partit socialista català.
Serra i Moret deia: "que no quedi entre nosaltres o entra cap de nosaltres la creença o la il.lusió que la USC és un sector, una modalitat del nacionalisme català. La Unió Socialista de Catalunya és, i no aspira a ésser una altra cosa, que la fracció catalana del socialisme internacional". L'assemblea constituent de la USC elegí una junta de 16 membres presidida per Gabriel Alomar i Vilallonga i de la que destacaríem l'ex-president de la UGT Josep Comaposada i l'ex-cenetista Joan Fronjosà. Aquesta junta estava formada per intel.lectuals i homes de professions liberals. L'obrerisme restà absent de la direcció i també de les bases de la USC. Amb el cop d'Estat del general Primo de Rivera (setembre, 1923) la USC es va trobar amb forts entrebancs per desenvolupà la seva tasca i més tenint en compte que una part del PSOE va col.laborar en alguns organismes de la dictadura.
Caiguda la dictadura el 1930, la USC es reorganitzà amb la incorporació d'alguns ex-cenetistes (com Felip Barjau i Riera i Ramon Jové i Brufau), i formalitzà una coalició amb ERC per a les eleccions del 14 d'abril de 1931. El triomf d'aquesta coalició, presidida per Francesc Macià, portà els socialistes Manuel Serra i Moret i Rafael Campalans i Puig a formar part del Govern de la Generalitat.
El mes d'abril de 1932 la USC celebrà el seu primer congrés amb assistència de 116 delegats que representaven a 29 seccions (d'un total de 38 que en tenia el partit). Després d'una breu reunificació amb la Federació Catalana del PSOE (congrés de Barcelona, 14-15 de juliol de 1933), l'any 1934 la USC impulsà la constitució d'un front obrerista que culminà en l'apadrinament i formació de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC) (Barcelona, 29 de juliol de 1934), que presidí Joan Fronjosà i Salomó (comitè de la UGSOC). Després la USC, sota l'impuls del nou president Joan Comorera, intentà l'apropament als parcers i rabassaires del camp català. Tot fou endebades, perquè els fets del 6 d'octubre significaren un nou desgavell per a la USC, que no es va refer fins a les primeries de 1936. En aquesta etapa la USC s'apropà als postulats de la Tercera Internacional i participà en les converses d'unificació de les forces marxistes catalanes. Procés que, accelerat pels esdeveniment del nou cop d'Estat dels militars, es va tancar el dia 22 de juliol de 1936 quan es va constituir el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), al qual la USC aportà el major nombre de militants i el seu secretari general, Joan Comorera i Soler, que morí a les presons franquistes l'any 1958. Publicà "Justícia Social".
