Solidaritat Obrera era el nom amb el qual es designava popularment la Federació Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera. Fou una organització unitària del proletariat barceloní, formada sobre les poques estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. Hi prengueren part socialistes, anarquistes i republicans radicals. L’impuls inicials sorgí de l’Associació de la Dependència Mercantil i del que llavors era el seu president Antoni Badia Matamala. També hi van participar el socialista Antoni Fabra i Ribas i els anarquistes Josep Prat i Tomàs Herreros.
El dia 7 de juny de 1907, en el local de l’Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona, es va celebrar una reunió presidida pel socialista Antoni Badia, on es va prendre l’acord de fer públic un manifest que entre d’altres coses deia ... la conveniència d’unir-se totes les societats de caràcter societari en una estreta solidaritat obrera, que, deixant a cada entitat en completa llibertat per a defensar sos peculiars ideals, les uneixi en allò que els hi és comú.
El dia 13 de juny es va fer una nova reunió en la que es va aprovar el projecte per constituir la federació. En aquesta reunió hi van estar representades nombroses societats obreres.
Per saber-ne més:
