En aquest context, des feia molt de temps els catalans denunciaven que la majoria dels caps i oficials de l’exèrcit governamental eren desafectes a la República i que les forces que l’esmentat exèrcit mantenien a Catalunya per combatre els carlins eren irrisòries; gairebé tot el pes de la lluita, es queixaven, és a càrrec dels voluntaris federals catalans, als quals, d’altra banda, no són proporcionades armes ni és donada cap mena de facilitat per part dels governants. Ateses aquestes circumstàncies, la derrota republicana a Alpens, amb la mort de Cabrinetty, que va morir en aquesta data d'un tret al clatell quan entrava a la Plaça del Poble d'Alpens, produeix a Barcelona un moviment d’indignació popular; el 12 de juliol de 1873, hi és declarada la vaga general i hi té lloc una gran concentració obrera a la plaça de Catalunya.
Una vegada més, hom parla de proclamar l’Estat Català.- El 14 de juliol continua la vaga; hi ha una nova concentració obrera a la plaça de Catalunya.- En el mateix dia es declara una insurrecció a Cartagena, on és proclamat el Cantó Murcià. L’únic propòsit dels rebels és -segons declaren- d’afermar la República federal i contribuir a la salvació d’Espanya.- El 18 de juliol: dimiteix Pi i Margall com a cap del Govern. El substituirà Nicolás Salmerón. Al Parlament de la República el diputat Casalduero diu, adreçant-se als qui han provocat la dimissió de Pi i Margall: Vosotros queréis hacer orden antes que hacer la República federal, cuando esto es propio de un pueblo que tiene unas instituciones fijas y determinadas.
Els carlins ocupen Igualada, defensada només per les milícies populars catalanes.- 19 de juliol: a causa de la pressió popular, les autoritats de Barcelona acorden de crear una Junta de Salvació i Defensa de Catalunya, la qual decreta la mobilització general dels homes de 20 a 40 anys i la compra de 50.000 fusells. Ja havien demanat de crear-la a Pi i Margall tots els diputats catalans, però ell no hi accedí, ja que li semblava que, fent-ho, era menystinguda l’autoritat del Govern i hom corria el risc que, «abans d’hora», Catalunya «esdevingués autónoma.» Amb tot això, ara tampoc no es podrà consolidar la Junta de Salvació i Defensa, i res del que els federals catalans proposen per tal de combatre els carlins no será tingut en compte.
