L'Associació Internacional dels Treballadors, coneguda com Primera Internacional, fou una organització supra-nacional que va iniciar el seu camí a Londres, el setembre de 1864, i que pretenia integrar adhesions individuals, sindicats i societat obreres. En la conferència fundacional hi participaren representants de sindicats britànics i francesos, belgues i suïssos i d'alguns exiliats d'altres Estats europeus (polonesos, italians i alemanys) que s'Estatjaven a Londres.
El manifest fundacional estigué inspirat en les idees de Karl Marx, preconitzant la col·lectivització dels mitjans de producció. Celebrà un primer congrés a Ginebra (setembre de 1866) on hi assistiren 60 delegats. Després de l'ingrés de Bakunin, l'any 1868, i l'assumpció dels postulats anarquistes, van radicalitzar-se ambdues postures, fins que van provocar la ruptura de la Internacional el setembre de l'any 1872 en el 5è congrés, celebrat a la Haia, ja que tant bon punt va acabar el congrés, els Bakuninistes en van fer un altre, sis dies després, a Saint-Imier (Suïssa).
Després de l'escissió es van fer diferents congressos (sota les sigles de la Primera Internacional), el marxistes per un costat i els bakuninistes per l'altre, però ambdues fraccions s'anaren diluint. Els marxistes celebraren el seu darrer congrés a Filadèlfia (EE.UU) l'any 1876 i els anarquistes l'any 1877 a Verviers (Bèlgica). Tot i així els bakuninistes no deixaren de reivindicar i esgrimir els senyal de l'AIT com a propis.
L'any 1922 es va celebrar a Berlín un congrés amb la intenció de refundar l'AIT. Aquest congrés tenia el suport de la CGT de Portugal, de la CNT de França i la CNT d'Espanya, a més de petits grups anarquistes i llibertaris d'altres països. El movimient obrer català va estar representat a la Internacional directament des del 3er. congrés cel·lebrat l'any 1868 a Brusel·les, on hi participà Antoni Marsal Anglora amb el pseudònim de Sarro Magallán.
Seguint les orientacions de l'AIT, el juny de 1870 es va celebrar a Barcelona el congrés de constitució de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE de l'AIT), que també es va veure afectada (fins i tot abans) per les divergències ideològiques de la Internacional (el 8 de juliol de 1872 Pablo Iglesias, José Mesa i un reduit nombre d'internacionalistes, fundaven a Madrid la Nueva Federació Madrileña, que es desmarcava dels postulats anarquistes de la Primera Internacional). En l'àmbit català l'anarquisme tingué un arrelament més consistent i després de sobreviure a repressions de tota mena, superar mancances d'organització pròpia i adaptacions a les situacions canviants, els anarcosindicalistes, organitzaren la Confederació Nacional del Treball (CNT), que va ser fins la guerra civil l'organització obrera hegèmonica a Catalunya.
