Pau Alsina (Barcelona 1830 - 1897) fou un dirigent obrer i polític. Teixidor de vels. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1865 (convocat pel periòdic El Obrero). Milità en el Partit Democràtic i participà en la revolució de 1868.
Formà part de la Diputació Provincial de Barcelona i ingressà al Partit Federal. Candidat a les Corts Constituents (1869) fou elegit amb els vots de l'obrerisme i del federalisme (era el primer diputat que pertanyia a la classe obrera). L'abril de 1869 fou portador d'una carta amb 8000 firmes d'obrers demanant la introducció dels jurats mixtos d'obrers i patrons. Les Corts aprovaren la creació d'aquests jurats, però no es dugueren a la pràctica.
El 27 de juny de 1869 intervenia a les Corts Constituents manifestant-se contra el lliurecanvisme. Membre de la Junta Superior Revolucionària de Barcelona en l'aixecament republicà-federal de setembre-octubre de 1869, fracassat el qual s'exilià a França. Assistí al congrés del Centre Federal dels Teixidors a Mà del gener de 1871 a Barcelona. El mateix any fou elegit senador.
El 1873 fou candidat en les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona pels republicans federals. Amb la Restauració ingressà en el Partit Possibilista i en fou president del Comitè Provincial de Barcelona. Els darrers anys de la seva vida fou conserge d'un museu barceloní.
