Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1855 Apareix el manifest de la primera vaga obrera a Catalunya

1855 Apareix el manifest de la primera vaga obrera a Catalunya, organitzada per la Comissió de la Classe Obrera de Catalunya

05/07/1855 Tal dia com avui

En resposta a la persecució del general Juan Zapatero, i en defensa del dret d'associació, la Junta Central de Directors de la Classe Obrera declarava el dia 2 de juliol una vaga general  que fou seguida molt extensament amb el tancant de fàbriques, tallers, botigues i locals d'esbarjo. Hom la considera la primera vaga general de l'Estat, ja que no solament fou seguida pels obrers de Barcelona i la seva zona d'influència, sinó que s'estengué a les principals poblacions del Principat. Se'n tenen notícies de Sabadell, Igualada, Vic, Reus, Vilanova i la Geltrú, Sitges i de les conques fabrils del Ter i del Cardener. L'extensió del moviment vaguístic va sorprendre tant a les autoritats com als fabricant, i els preocupà per l'alt grau d'organització que se'n desprenia.

Dirigien la vaga en nom de la Comissió de la Classe Obrera de Catalunya, Pau Barba,1855 Apareix el manifest de la primera vaga obrera a Catalunya com a President, Secretaris Joan Rovira i Joan Bertran i Vocals Joan Company, Ramon Maseras, Martomeu Arrons, Jerònim Alsina, Pau Folch, Manuel Escuder i Pere Puigventós. En el manifest que el dia 5 de juliol va publicar la citada Comissió, entenien que calia destacar el fet que fou dirigit explícitament a la Classe Obrera de Catalunya, o sigui més enllà de la Barcelona i la seva zona d'influència.

El general Zapatero sol.licità tropes de reforç i Barcelona va ser ocupada militarment.

Intervingué l'Ajuntament de Barcelona (constituint una comissió pera anar a Madrid a parlamentar amb el Govern) i el Govern envià el coronel Saravia, emissari personal del Cap del Govern, per fer de mitjancer entre les autoritats i els vaguistes. Cal destacar la importància d'aquest fet,  ja que significava el reconeixement implícit de les Societats Obreres.

El dia 10 de juliol s'arribà a un acord entre l'emissari del govern i la Comissió de la Classe Obrera. El dia 11 els obrers tornaren a la feina, amb el compromís del Govern de fer una llei autoritzant les societats obrers i regulant les relacions entre empresaris i traballadors

Per saber-ne més:

www.veuobrera.org

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid