L'exèrcit nord-americà i britànic desplaçat a la zona del golf Pèrsic, comandat pels Estats Units, inicien de matinada l'ofensiva armada contra l'Irac bombardejant amb míssils objectius del Govern iraquià i contra la població civil. Fonts del Pentàgon indiquen que la principal finalitat d'aquesta primera fase de la guerra és l'enderrocament del règim per mitjà de l'eliminació de Saddam Hussein o de la cúpula del Govern. Per això, bona part dels míssils són llançats sobre una de les residències de Hussein, al sud de Bagdad. Hores després es posa en marxa l'ofensiva terrestre i es produeixen les primeres baixes de les forces britàniques i nord-americanes, amb la mort de 14 soldats que perden la vida en estavellar-se un helicòpter a Kuwait.
L'agressió militar contra l'Irac provoca arreu del món una onada de manifestacions en contra de la guerra. A Catalunya, milers de persones assisteixen a les concentracions davant dels ajuntaments que havia convocat la Plataforma Aturem la Guerra amb previsió que s'iniciés l'agressió militar, i també a València i Palma es fan actes de protesta. Tots els partits polítics catalans, a excepció del PP, donen suport a aquests actes. El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, tramet un missatge institucional en contra de la guerra.
