El 2 de març de 1979 van detenir l'històric lluitador Jaume Martínez Vendrell, juntament amb Lluís Montserrat i Sangrà, Joan Mateu i Martínez i M. Teresa Sol i Cifuentes. A la República Francesa també fou processat Manuel Viusà en la mateixa operació. Van ser acusats de pertànyer a l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) i de la participació en les morts de l’industrial JM Bultó i de l’exalcalde franquista Joaquim Viola. La policia va acusar Jaume Martínez de ser l’inspirador d’EPOCA, de dirigir-la i d'aportar-hi els seus coneixements i experiència militars a l'organització.
Durant el judici per les accions d'EPOCA, que es va celebrar el juny de 1980, Jaume Martínez va admetre la seva pertinença a una organització independentista inspirada per Josep Maria Batista i Roca. Fou condemnat per l'Audiència Nacional espanyola, però ja havia complert la condemna.
Però l'any 1981 la família Bultó va recórrer la sentència i el Tribunal Suprem condemnà Jaume Martínez Vendrell a dotze anys de presó. En aparèixer la sentència, clarament influènciada per les conseüències del cop d'estat del 23 de febrer, Martínez Vendrell ja es trobava a l’exili.
El gener de 1982 va tornar a ser condemnat de nou, en aquesta ocasió a 36 anys de presó pels mateixos delictes que ja havia estat jutjat, però va evitar la presó perquè es trobava encara exiliat amb al seva muller Àngels a Paris, Brusel·les i Andorra, fins que fou operat. Greument malalt es va presentar voluntàriament a l’Audiencia Nacional de Madrid l’any 1988 i va romandre tancat a les presons de Madrid i Lleida II, d’on només sortiria per a morir a l’Hospital Clínic de Barcelona el 26 de novembre de 1989.
