El nou acord comercial entre la UE i el Marroc en l’àmbit agroalimentari i pesquer o la xerrada a Madrid, amb el patrocini de BT, Asisa i Red Eléctrica Española, del ministre d’Assumptes Econòmics alauí en el Nuevo Economía Forum mostren les estretes relacions entre els regnes espanyol i marroquí. Ambdós també van coincidir el dia que Haidar retornava al Aaiun. En l’acord, la Comissió Europea anunciava la rebaixa dels aranzels a productes marroquins, mentre que Salaheddine Mezouar destacava l’impacte positiu que tindria per a l’economia espanyola la inversió en el seu país. Les seves millors bases: sòl a baixos preus per a la construcció o subvencions per a la inversió en energies renovables.
En aquest aspecte, la balança comercial és clarament favorable a Espanya entre 1999 i 2008: Espanya ha invertit 3.263 milions al Marroc, enfront dels 17,3 milions procedents del regne marroquí a Espanya en aquest mateix període.
El pacte agrari és l’últim d’una sèrie d’acords comercials i de beneficis diplomàtics i polítics que conformen un tracte privilegiat al Marroc. Tot això complementat amb “una armadura d’interessos, confesables i inconfesables, que van des de la venda d’armes fins als centres secrets de detenció per a presumptes terroristes (Haidar va estar quatre anys desapareguda en la sinistra “presó negra”), passant pel tràfic de drogues i els negocis immobiliaris entre les seves respectives oligarquies”, denuncia el periodista Rafael Cid.
Com primer pas en la fonamentació d’aquesta relació, Rabat porta dècades venent el dret d’accés als seus caladors pesquers, incloses les aigües del Sàhara Occidental, als vaixells espanyols i europeus. L’Acord de Cooperació sobre Pesca Marítima entre ambdós regnes de 1983, successor del subscrit el 1977, és el primer esglaó de rellevància per al desenvolupament de les relacions econòmiques bilaterals.
En paral·lel a aquestes relacions comercials, s’han anat constituint pactes polítics per a l’acostament entre ambdues riberes del Mediterrani, com el Tractat d’Amistat, Bon Veïnatge i Cooperació entre ambdós regnes signat l’any 1991, any de l’alto el foc entre el Marroc i el Front Polisari per a celebrar un referèndum.
Gràcies a la retallada del principi de Justícia Universal aprovat recentment, amb l’acord de PSOE i PP, s’han anul·lat les denúncies que des de fa anys hi havia a l’Audiència Nacional contra el règim de Mohamed VI per les tortures i desaparicions en les seves presons de saharauis; s’ha impedit que la denúncia d’Aminatou Haidar per la seva deportació fora admesa; i tampoc Hosni Benslimán, cap de la gendarmería marroquina respondrà davant l’Audiència a pesar que recentment un jutge de París dictés contra ell una ordre de detenció internacional com presumpte responsable en 1965 de l’assassinat a França de Ben Barka, líder de l’oposició socialista. En canvi, Benslimán va ser condecorat a Espanya amb la Gran Creu de l’Ordre Isabel la Catòlica en 2005. També a nivell polític destaquen iniciatives posteriors com el Procés de Barcelona (1995) o la seva hereva, la Unió pel Mediterrani (2008), dirigides en conjunt als països de la ribera sud del Mediterrani, però que sempre han tingut al Marroc un dels referents, ja que el règim alauí és una peça clau de la UE per a la externalització del control de fronteres i per a la seguretat.
Encara que el Marroc exerceix de matalàs davant el viatge cap al nord d’immigrants subsaharians, no dubta a facilitar el seu pas cap a Ceuta, Melilla i Canàries com mesura de pressió política.
Un tracte preferencial
Altres acords són el d’associació UE-Marroc de 1996, que va entrar en vigor en l’any 2000, o l’Estatut Avançat de 2008. Aquests textos serien únicament acords simbòlics de no ser per que obren la porta a un aprofundiment radical de les relacions i a les compensacions que obtindria el Marroc.
Per exemple, l’Estatut Avançat recull en el seu text la futura signatura d’un Acord de Lliure Comerç i fins i tot fixa la data de 2012 per a la seva culminació. També estableix l’accés “als mitjans comunitaris de finançament apropiats” que podria traduir-se en alguna fórmula per a la concessió de fons estructurals al Marroc. Una de les opcions plantejades per a pressionar al regne de Mohamed VI és l’eventual suspensió d’aquest procés obert amb l’Estatut Avançat. En qualsevol cas, “enviaria indubtablement un missatge d’insatisfacció de la UE amb el Marroc”, explica Iván Martín, de l’Institut Complutense d’Estudis Internacionals.
Com contrapès, el Marroc no compta amb el suport unànime dels Estats de la Unió, ja que “per si sol, el Marroc compta amb molt pocs elements de pressió”, va assegurar Martín. El Govern espanyol ocupa la presidència de torn de la UE en el primer semestre de 2010, durant la qual se celebrarà a més la 1a Cimera UE-Marroc, així com la 2a Cimera de la Unió pel Mediterrani. Des d’aquesta posició privilegiada, Espanya tindrà, va indicar Martín, la responsabilitat total d’impulsar “o no, aquestes vies obertes que sens dubte són d’un interès estratègic per al Marroc”.
