El País Basc presenta el seu projecte d'Unitat Popular

Crònica de la visita a Girona

Era el Dia Internacional contra la Violència Masclista. Girona va dedicar una concentració, una lectura de poemes i un minut de silenci a les dones oprimides. Eren les set del vespre. Mitja hora més tard, tocava anar-nos a solidaritzar amb els companys bascos de Segi que havien patit una ràtzia feixista espanyola el dia abans. Per fer-ho què millor que anar a escoltar la veu, testimoni i experiència de dos grans lluitadors per la llibertat del País Basc. Un d'ells, l'històric Tasio Erkizia, tingut ja com EL portaveu de l'esquerra independentista basca. L'altre, Gabi Basáñez, militant de l'associació internacionalista Askapena. Un plaer tenir-los a casa.

Tasio Erkizia ha decidit presentar-se com el cap visible d'aquesta minigira solidària no pas per lamentar-se dels reiterats cops feixistes que històricament ha patit l'independentisme, ni per presentar el poble basc com el gran perseguit. En Tasio va venir amb l'energia que l'ha acompanyat sempre i el seu discurs es va basar en una mirada cap al futur, en projectes i noves estratègies de l'esquerra independentista. En cap cas lamentacions i pessimismes. Tasio, conscient que la solidaritat entre pobles multiplica els efectes de la lluita, ha vingut al nostre país a projectar l'internacionalisme i a aconseguir suports d'un poble, el català, que ha patit i pateix salvatgement la repressió feixista espanyola.

 

D'aquesta manera, un Tasio lúcid i mogut per anys i anys d'experiència, va voler fer pedagogia a l'entorn del que ell creu necessari per tal d'avançar en un Estat tan tancat. Erkizia va plantejar i desenvolupar tres idees. Us les presentem:

1. Cal donar lloc a un nou cicle polític.

I per què creu això? Per què fa falta un canvi? Doncs perquè encara estem en un Estat terriblement imperialista i agressor. Hi ha dues observacions que constaten que fa falta un canvi de rumb:

- L'Esquerra Independentista del País Basc té en aquests moments 200 polítics de trajectòria i experiència reconegudes tancats a la presó per fer política.

- L'Estat de les autonomies està esgotat. En morir Franco van voler fer veure que canviaven el sistema però el van deixar intacte. Van idear una transició en què el model d'estat no canviava. L'esquerra independentista basca sempre va tenir clar que era impossible que un règim feixista de 40 anys de durada canviés d'un dia per l'altre. Simplement es va fer un invent per  fer-nos "més Espanya". 30 anys després al País Basc hi ha hagut una evolució molt important perquè qui més qui menys tothom s'ha adonat d'aquesta farsa.

 

Exemples: al 1997 quan el LAB va dir públicament que l'Estatut havia mort i que no es defensaven els drets dels treballadors; i al 1999 quan el PNB va afirmar que l'Estatut no responia a les aspiracions del país i que calia un canvi. La demostració més clara d'això fou que el 25 d'octubre passat, a la celebració de l'aniversari de l'Estatut només hi van acudir espanyols.

 

Els bascos no tenien res a celebrar. L'Estat espanyol està molt a gust amb la confrontació, no té cap interès en la pau. Al contrari, utilitza l'acció armada per justificar els seus postulats repressius. Té por al debat polític i per això enviar els grans dirigents de l'EI basca a la presó. No li importa el patiment de ningú.

 

Essent completament conscient de quin és el panorama, Tasio té una proposta per començar la construcció del nou estadi polític:

- Cal avançar cap a un nou cicle on l'enfrontament sigui polític i no en termes armats i de repressió. Els espanyols tenen un problema amb el País Basc i és que xoquen dos conceptes d'estat diferents. La basca no és excloent i l'espanyola sí. Només hi ha futur en el si d'unes altres institucions.
 
Per fer-ho, l'històric militant proposa caminar cap a la Unitat Popular. Com? Constituint una plataforma unitària que algutini la massa independentista. "La mà està estesa a les formacions polítiques que ho vulguin", va indicar Erkizia, que, lúcid i solemne, va assegurar: "Cal que ens unim en uns mínims de debat perquè la gent vegi que el nostre poble està en marxa". Per Tasio, si el poble sent que hi ha moviment, pujarà al carro de la Unitat Popular. "És fonamental crear un moviment popular que tingui uns objectius clars", va manifestar.

Tasio Erkizia va recordar que l'Esquerra Independentista té assumit que l'únic camí és el de la lluita política. "Aquesta lluita ha de ser instituciional, de masses i ideològica", va dir, i va afegir que la confrontació democràtica amb l'Estat és fonamental. "Cal activar mecanismes de lluita i desobediència civil", va etzibar Tasio. El de la lluita política ha de ser el compromís de l'EI basca.

Crònica de la visita a Molins de Rei (CUP de Molins de Rei)

Dos representants de l’esquerra abertzale, Tasio Erkizia i Gabi Basáñez, van visitar Molins de Rei en el marc de la gira per diverses viles catalanes, convidats per la CUP, l’Ateneu Mulei i Endavant. L’acte es va realitzar el dilluns 23 de novembre de 2009 a la sala d’Actes del Poliesportiu Municipal. L’objectiu d’aquests actes arreu del territori és explicar el procés de reflexió en el qual està immers l’independentisme basc, per donar sortida a la situació de conflicte polític i obrir un nou escenari de pau i llibertat.

La repressió que l’Estat espanyol manté sobre qualsevol expressió pública de l’esquerra abertzale dificulta que aquests plantejaments polítics puguin debatre’s amb normalitat. Sense anar més lluny, fa poc més d’un mes que van ser detinguts Arnaldo Otegi, Rafa Díez i una sèrie de dirigents abertzales que jugarien un paper important en el desplegament de les propostes de pau i negociació. Actualment hi ha més de 200 dirigents polítics abertzales empresonats.

Tanmateix, l’esquerra abertzale no desisteix. Hi ha una sèrie d’elements que indiquen que la voluntat de canvi polític segueix present en la societat basca. Des de la vaga general que la majoria sindical sobiranista (ELA, LAB i altres sindicats) van convocar el passat 21 de maig fins a la massiva assistència a la manifestació en protesta per les detencions dels dirigents abertzales, manifestació la qual va assistir fins i tot la plana major de la direcció del PNB.

En l’altra banda trobem un pacte de ferro entre el PSOE i el PP, que comparteixen una mateixa raó d’Estat respecte la qüestió basca, un paral·lelisme que podem establir en el cas dels Països Catalans.

L’acte també va fer referència especialment a la dimensió internacional del procés de pau. Després d’afirmar que l’esquerra abertzale sempre ha seguit amb atenció l’evolució del procés de pau a Irlanda del Nord, també es va recordar, entre altres episodis, la considerable solidaritat recollida entre la societat catalana arran del tancament del diari Egunkaria. Així mateix, Tasio Erkizia i Gabi Basáñez es van mostrar molt interessats en el procés de consultes sobre la independència que està vivint el nostre país.

Des de la CUP vam reiterar el nostre compromís amb la causa de l’independentisme basc i el nostre interès perquè s’obri el procés de diàleg i reconeixement de drets a Euskal Herria. Així ho hem fet sempre que ha calgut pronunciar-nos al respecte en el Ple municipal, per exemple. Tanmateix, el nostre posicionament sovint s’ha tergiversat des d’uns partits catalans malauradament segrestats per una visió del conflicte fixada segons les coordenades del constitucionalisme espanyol. Cal lamentar qualsevol tipus de violència però també cal lamentar la covardia dels partits que són incapaços d’oferir una visió política del conflicte basc, més enllà del sensacionalisme i les visions esbiaixades que ens arriben a través dels mitjans de comunicació espanyols.

Crònica de la visita a Vic (Osona.com)

L'històric dirigent d'Herri Batasuna (HB) i portaveu de l'esquerra abertzale, Tasio Erkizia, considera que les consultes sobre la independència que es faran el 13 de desembre en molts municipis catalans no s'han de traslladar “mimèticament” a Euskadi però sí que són una “bona lliçó” que en un futur es podria extrapolar a municipis bascos.

Erkizia va participar aquest dijous en un acte del casal independentista Manel Viusà de Vic, on va denunciar-se la “cacera de bruixes” contra l'independentisme basc que està practicant l'estat espanyol. A la xerrada, que es va fer a l'auditori de Caixa de Manlleu, de Vic, hi van assistir una seixantena de persones.

Les consultes, segons Erkizia, poden ser un procés “molt encertat per marcar un nord” per superar l'Estat de les autonomies i plantejar un procés sobiranista. Erkizia, que és de visita a Catalunya, troba les consultes “interessants” perquè obren noves expectatives en organismes populars, fet que fa que la iniciativa “no només estigui en mans dels partits”.

Erkizia diu que les consultes són “extrapolables” com a element per generar “il·lusió i renovació” però que cal saber-les contextualitzar en dues nacions que tenen una realitat sociopolítica i històrica “diferent”. Aquest tipus de processos que ajuden a superar el marc actual serveixen però, segons el portaveu de l'esquerra abertzale, per crear “formes d'ajuda mútua” perquè si bé els camins són diferents “hi ha vasos comunicants”.El procés que viuen Catalunya i Euskadi representa el final d'una via política i jurídica que es diuen estatuts d'autonomia i estat de les autonomies que “no creen cap tipus d'il·lusió”. Els dos pobles presenten, segons Erkizia, “símptomes clars de voler aspirar a més i de trencar definitivament el recorregut d'aquests 30 anys”.

Erkizia considera que l'última proposta política presentada des de l'esquerra abertzale és una iniciativa “important i valenta” perquè en un moment de molta repressió per part de l'Estat es porta la confrontació a termes polítics i democràtics. Aquests moviments, fets amb aquesta proposta des de l'esquerra abertzale, provocaran efectes a llarg termini perquè Erkizia admet que inicialment no es noten grans moviments. El dirigent de l'esquerra abertzale diu que l'estratègia basada en l'argumentació política portarà un estat “repressor” a un espai on “no es troba tant còmode”. “A l'Estat li sobra força i li falta argumentació”, sentència Erkizia.

El dirigent de l'esquerra abertzale no tenia coneixement aquesta tarda de la carta signada pels històrics ex militants d'ETA Joseba Urrosolo Sistiaga i Carmen Gisasola on consideren que el final de la lluita armada ha de ser el “primer pas a plantejar” per obrir una nova etapa i criticaven que la proposta de l'esquerra abertzale no sigui més clara.

Erkizia, però, assegura que el camí emprés és una aposta decidida “no pas d'una minoria” sinó d'una esquerra abertzale que vol anar sumant nous agents en un procés que serà llarg però que ha de suposar “caminar amb seguretat” perquè obrir una “gran escletxa” electoral a Euskadi que suposi un canvi de cicle. Erkizia va denunciar que el Ministeri de l'Interior espanyol actua només per “silenciar i aïllar” les proposta polítiques de l'esquerra basca.