El primer acte prohibit s'ha de fer a les 20.00 hores de divendres 14 amb el lema "Volem els presos i refugiats a casa". El segon, també previst per al divendres, ha estat convocat amb la consigna "Els presos bascos que estan malalts i els que han complert les tres quartes parts a casa ara". Finalment, l'esquerra abertzale havia organitzat un acte d'homenatge dissabte amb el lema "Els presos a casa. Juan Rego en estat greu. Txomin Troitiño segrestat, llibertat ara".
Garzón assenyala a la seva resolució que, tot i que les tres convocatòries han estat fetes per "persones individuals, emmascaren actes que emulen els ja convocats per l'autodenominat Moviment Pro Amnistia, succedani d'Askatasuna", organització que va ser declarada il·legal el setembre del 2008.
A més, insta la Conselleria d'Interior del Govern basc, a l'Ertzaintza, al Cos Nacional de Policia i a la Guàrdia Civil a prendre "les decisions oportunes per impedir la comissió de fets delictius, començant per la pròpia celebració dels actes".
En el cas que durant el desenvolupament d'aquests actes es cometés el delicte d'enaltiment del terrorisme o qualsevol altre tipus d'activitat delictiva, el jutge sol·licita a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que procedeixin a "confeccionar els corresponents atestats".
El jutge Garzón també va prohibir dissabte passat una manifestació convocada per a aquesta mateixa tarda a Sant Sebastià amb el lema "Estat d'excepció Stop. Euskal Herria té la paraula i la decisió", així com quatre actes més convocats per Askatasuna a través de la pàgina web www.askatu.org.
A la seva petició d'ahir, la fiscalia sostenia que "de les característiques de la sol·licitud de les convocatòries i del contingut dels eslògans d'aquestes, s'interpreta el contingut com un comportament dirigit a l'enaltiment d'uns terroristes pel mer fet de ser-ho, emmascarat en una suposada reivindicació penitenciària".
Segons l'escrit, aquests actes eren dedicats "en realitat, a un concret col·lectiu de presos i no a tots aquells als quals s'aplica una concreta legislació penitenciària, definint-los com a 'presos bascos', 'refugiats' o fins i tot designant nominalment a presos de la banda terrorista ETA, lluny per tant d'una genuïna expressió del dret de reunió i manifestació".
La fiscalia va prendre aquesta decisió a instàncies d'un recent informe elaborat per la policia autònoma basca en què "es recull la convocatòria d'altres actes de característiques semblants" als quals ja van ser prohibits dissabte passat pel jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, qui va actuar a partir de les dades recollides en un altre informe de la Guàrdia Civil.
A més, la fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat al Govern basc que investigui la marxa convocada per l'esquerra abertzale per al pròxim dia 21 d'agost, coincidint amb el dia gran de les festes de Bilbao (Aste Nagusia), després que l'associació Dignitat i Justícia demanés la seva prohibició al jutge Baltasar Garzón per considerar-la un acte d'enaltiment d'ETA. Davant d'aquest fet, el govern basc ha decidit també prohibir la manifestació convocada per l'esquerra abertzale divendres de la setmana que ve sota el lema "En el camí de la independència. Canvi polític i social".
La prohibició arriba depsrés que l'Ertzaintza hagi obert una investigació per esbrinar d'on prové la carta amenaçadora que la chupinera de les festes de Bilbao va rebre dimarts una bala a l'interior. La txupinera és Sonia Polo, lligada a la branca ecologista de l'esquerra abertzale i germana del pres d'ETA Sergio Polo, condemnat a 48 anys de presó per matar un guàrdia civil i ferir-ne un altre el 1993.
Dimarts de la setmana passada, el 12 d'agost, els representants de l'esquerra abertzale Marta Pérez, Arantza Urkaregi i Dabi Alonso, exregidors d'EH i Batasuna a l'Ajuntament de Bilbao, van presentar públicament a la capital de Biscaia la marxa que cada any convoquen a favor de la ikurriña i contra la bandera espanyola.
En la roda de premsa, en què van estat acompanyats pels membres del col·lectiu abertzale, com familiars de presos d'ETA, es van exhibir fotos del desaparegut membre d'ETA Jon Anza i el regidor d'ANB també mort, Remi Aiestaran.
Garzón assenyala a la seva resolució que, tot i que les tres convocatòries han estat fetes per "persones individuals, emmascaren actes que emulen els ja convocats per l'autodenominat Moviment Pro Amnistia, succedani d'Askatasuna", organització que va ser declarada il·legal el setembre del 2008.
A més, insta la Conselleria d'Interior del Govern basc, a l'Ertzaintza, al Cos Nacional de Policia i a la Guàrdia Civil a prendre "les decisions oportunes per impedir la comissió de fets delictius, començant per la pròpia celebració dels actes".
En el cas que durant el desenvolupament d'aquests actes es cometés el delicte d'enaltiment del terrorisme o qualsevol altre tipus d'activitat delictiva, el jutge sol·licita a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que procedeixin a "confeccionar els corresponents atestats".
El jutge Garzón també va prohibir dissabte passat una manifestació convocada per a aquesta mateixa tarda a Sant Sebastià amb el lema "Estat d'excepció Stop. Euskal Herria té la paraula i la decisió", així com quatre actes més convocats per Askatasuna a través de la pàgina web www.askatu.org.
A la seva petició d'ahir, la fiscalia sostenia que "de les característiques de la sol·licitud de les convocatòries i del contingut dels eslògans d'aquestes, s'interpreta el contingut com un comportament dirigit a l'enaltiment d'uns terroristes pel mer fet de ser-ho, emmascarat en una suposada reivindicació penitenciària".
Segons l'escrit, aquests actes eren dedicats "en realitat, a un concret col·lectiu de presos i no a tots aquells als quals s'aplica una concreta legislació penitenciària, definint-los com a 'presos bascos', 'refugiats' o fins i tot designant nominalment a presos de la banda terrorista ETA, lluny per tant d'una genuïna expressió del dret de reunió i manifestació".
La fiscalia va prendre aquesta decisió a instàncies d'un recent informe elaborat per la policia autònoma basca en què "es recull la convocatòria d'altres actes de característiques semblants" als quals ja van ser prohibits dissabte passat pel jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, qui va actuar a partir de les dades recollides en un altre informe de la Guàrdia Civil.
A més, la fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat al Govern basc que investigui la marxa convocada per l'esquerra abertzale per al pròxim dia 21 d'agost, coincidint amb el dia gran de les festes de Bilbao (Aste Nagusia), després que l'associació Dignitat i Justícia demanés la seva prohibició al jutge Baltasar Garzón per considerar-la un acte d'enaltiment d'ETA. Davant d'aquest fet, el govern basc ha decidit també prohibir la manifestació convocada per l'esquerra abertzale divendres de la setmana que ve sota el lema "En el camí de la independència. Canvi polític i social".
La prohibició arriba depsrés que l'Ertzaintza hagi obert una investigació per esbrinar d'on prové la carta amenaçadora que la chupinera de les festes de Bilbao va rebre dimarts una bala a l'interior. La txupinera és Sonia Polo, lligada a la branca ecologista de l'esquerra abertzale i germana del pres d'ETA Sergio Polo, condemnat a 48 anys de presó per matar un guàrdia civil i ferir-ne un altre el 1993.
Dimarts de la setmana passada, el 12 d'agost, els representants de l'esquerra abertzale Marta Pérez, Arantza Urkaregi i Dabi Alonso, exregidors d'EH i Batasuna a l'Ajuntament de Bilbao, van presentar públicament a la capital de Biscaia la marxa que cada any convoquen a favor de la ikurriña i contra la bandera espanyola.
En la roda de premsa, en què van estat acompanyats pels membres del col·lectiu abertzale, com familiars de presos d'ETA, es van exhibir fotos del desaparegut membre d'ETA Jon Anza i el regidor d'ANB també mort, Remi Aiestaran.
El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha prohibit avui els
tres actes que havia convocat l'esquerra abertzale a Sant Sebastià per
demà i dissabte. A més, el govern basc ha prohibit la
manifestació convocada per divendres de la setmana
que ve sota el lema "En el camí de la independència. Canvi polític i
social". Per Garzón tots els actes "persegueixen la clara
intenció de donar suport i enaltir a ETA". En una interlocutòria
dictada avui, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5
accedeix a la petició feta ahir per la fiscalia i prohibeix els actes
argumentant que "no poden autoritzar-se ni consentir-se en ostentar la
categoria d'il·lícits" i estar dedicats als presos de la banda, "als
quals eufemísticament es titula com a presos polítics, quan en realitat
es tracta de persones condemnades a la presó per delictes relacionats
pel terrorisme".