Les corregudes de bous, així com la resta d'espectacles que utilitzen animals per a diversió d'algunes persones, concentren des d'un punt de vista psicològic i sociològic, una sèrie de valors que cal que qüestionem totes les persones que aspirem a un mon de llibertat, equitat i respecte vers tots els éssers vius.
L'especisme, el sadisme i el masoquisme, el masclisme, la imposició cultural, la violència contra qui no es pot defensar... són tots valors implícits i explícits en l'anomenada “festa nacional” espanyola. Aquests valors es promocionen deliberadament amb sucoses subvencions públiques, perquè, a més a més de promocionar circ al poble, desenvolupen en l'ànim dels espectadors, totes aquelles tendències autoritàries que tant i tant afavoreixen als qui controlen el poder polític.
La lluita contra la salvatjada que representen les corregudes no és sols un problema ètic individual, ni tampoc un problema que afecte només les organitzacions de caire animalista, doncs el fet que siga utilitzat interessadament per qui ostenta el poder, el converteix en un problema públic, és a dir, polític. Aquesta vessant social del problema exigeix de les persones i de les organitzacions que ostenten qualsevol mena de representació popular, un posicionament públic que les allunye del silenci còmplice.
