Demostrant un cop més que és possible organitzar la festa al marge d’imposicions absurdes, restriccions inútils i subvencions interessades. Com en d’altres pobles i ciutats de Catalunya la festa major és fruit de l’esforç de veïns i entitats i no de les empreses i les institucions que que cada any ens prenen més espai als veïns.
Crònica d’una Festa Major que resisteix
La Comissió de Feste Populars ha organitzat la festa major d’aquest any 2008 amb l’esforç i la il·lusió dels seus components en la organització dels actes, la coordinació de les activitats i dels concerts.
Aquest esforç i treball conjunt s’ha vist recompensat per la nombrosa assistència de públic en totes les activitats. Demostrant un cop més que és possible organitzar la festa al marge d’imposicions absurdes, restriccions inútils i subvencions interessades. Com en d’altres pobles i ciutats de Catalunya la festa major és fruit de l’esforç de veïns i entitats i no de les empreses i les institucions que que cada any ens prenen més espai als veïns.
Cal destacar la dedicació més gran que s’ha fet aquest any al decorat. La plaça del Poble Romaní comptava amb més elements decoratius i de més qualitat, s’ha fet un disseny global de la plaça i s’hi ha invertit setmanes en la preparació prèvia. També hem comptat amb un programa de Festa Major que contenia totes les activitats de la plaça i que de seguida s’exhaurí. Les barraques ja han esdevingut un clàssic de la festa i el model un èxit. En elles hi tenen representació diversos col·lectius de la vila i entitats solidàries i culturals com la coordinadora d’entitats de lleure de Gràcia que agrupa els esplais i agrupaments escoltes de la vila de Gràcia, el periòdic popular l’Accent, el comitè dels detinguts del 23 d’abril de 2007, la llibreria Sirga, la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra independentista o l’Assemblea d’Okupes, que poden d’aquesta manera donar-se a conèixer i obtenir recursos per les seves activitats durant l’any. Així com també les Barraques dels organitzadors, Kasa de la Muntanya, Assemblea de Joves de Gràcia, Endavant i l’Ateneu Independentista la Barraqueta.
Quan encara queden dos dies per acabar la festa, estigueu apunt per gaudir amb el concert del dimecres Skalivada, Krater i dels penedesencs Revolta 21. El darrer dia de festa clouran les activitats de la CFP amb el ja clàssic concurs de paelles. Que vagi de gust!!
- Una festa amenaçada pel joc brut de les autoritats
Contrastant amb la festa organitzada pels carrers que aquest any han guarnit i pels veïns de Gràcia que han fet ple en les activitats, aquest any hem observat un increment dels espais i les places ocupades descaradament per les carpes blanques de l’ajuntament que han envaït llocs tradicionals de festa com les places del Sol, el Diamant i la Revolució fent uns concerts i unes activitats per a turistes i per al benefici d’algunes empreses, on la participació de la gent en l’organització ha estat nul·la i sovint un desert d’assistència. Els concerts i grups han estat substituïts massa vegades per DJ o discos mòbils i l’excusa de la carpa per esmorteir el soroll pot esdevenir ben aviat una condició d’accés previ pagament d’entrada. Com ha afirmat algun veí sorneguerament “Al lloro que no ens embauquin!”
Malgrat l’autocomplaença de la Federació de Carrers la festa està en perill. Si molt no canvien les coses, desapareixerà en pocs anys tal i com la coneixem. Deixaran uns carrers testimonials que engalanaran, perquè no sigui dit, però el control de la festa passarà a unes altres mans. Prova d’això és l’increment dels “Altres espais” front el descens del nombre de carrers guarnits en els darrers 4 anys. En altres edicions havies de dedicar dues o tres tardes per visitar tots els carrers. Aquest any amb una tarda en tenies ben bé prou. Només 15 carrers.
Mentre l’ajuntament i la federació de carrers es dediquen a fer contenta la premsa reaccionària i sensacionalista, a remolc de les seves campanyes de mà dura i de repressió del jovent i control de l’oci, la festa perd en tres anys el 35 % dels carrers guarnits. La pèrdua del color dels carrers que es substituït pel gris dels muntatges municipals, això sí acompanyats de grans campanyes publicitàries patrocinades per caixes i marques de begudes entre d’altres. Els músics locals són reemplaçats pels amics de torn i pels interessos de les empreses patrocinadores. N’és un exemple vergonyós el cartell de la festa major d’aquest any, on la publicitat era més gran que el dibuix promocional. S’imposa el model de la Mercè, una festa completament comercial i institucional sense presència ni participació dels veïns on, això sí, alguns fan un bon negoci.
Malgrat les enormes subvencions que reben anualment, o la cessió de locals que va servir per a justificar el desallotjament d’un espai alliberat pel jovent de Gràcia, el de l’escola Al·leluia, malgrat tot això la festa es pot perdre. Les xifres ho sostenen, el 2005 es van guarnir 22 carrers, 21 l’any següent. El 2007 se’n van guarnir 18 i aquest any la xifra ha davallat a 15. Això no fa cap bé a la festa.
- La repressió i salvatgisme policíac enterboleix la tranquil·litat de la Festa
Les campanyes conservadores contra el soroll han convertit la Festa Major de Gràcia en l’única del món que finalitza a les 3 de la nit. I on està prohibit divertir-se, cantar i ballar pels carrers i anar a ballar a concerts per por que una minoria s’enfadi massa. Delirant. Què és una Festa Major que es fa un cop l’any sinó un temps on divertir-se, ballar i riure uns dies l’any?
Molt trist ha estat també el paper d’algunes preteses patums de la vila, com algun càrrec de la federació lloant els violents de les porres a canvi de fer-se la foto amb els governants locals, o algun càrrec local del partit de govern vist per diversos veïns passejant-se amb els escamots de policies de paisà que es dedicaven a repartir garrotades als joves a altes hores de la matinada pels carrers, trasbalsant la tranquil·litat i ambient festiu de Gràcia.
