El comunicat, que va ser donat per autèntic, va tenir un gran ressò mediàtic i fins i tot va motivar la reacció airada dels sindicats policials, perquè contenia una explícita advertència envers els seus representats. La mateixa organització, ja s’havia fet responsable amb anterioritat de 17 atemptats o temptatives d’atemptats contra establiments oficials o segones residències propietat de forasters (francesos continentals o estrangers, particularment belgues).
Per la seva banda, el 7 de desembre, l’altra organització armada corsa, el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega-Unió dels Combatents (FLNC-UC), en un comunicat també, no només reivindicava 22 atemptats, sinó que informava que serà present durant la campanya presidencial que França afrontarà els propers mesos. Segons el comunicat, la raó d’aquesta “presència” és la de recordar que Còrsega és dels corsos i que ningú no pot derogar aquesta regla. Un avís que, per raons, òbvies cal que els eventuals objectius de les accions armades, el tinguin ben present. Entre aquests objectius, a més dels funcionaris policials, dels edificis de l’administració francesa, i de les segones residències dels forasters, cal incloure també els polítics i els seus clans, particularment, els relacionats amb els partits d’obediència francesa.
Tot plegat, assenyala que els propers mesos poden ser força mogudets tant a la pròpia illa com, eventualment, al continent, atès que amb anterioritat ja s’han produït importants atemptats a algunes de les principals ciutats franceses (Marsella i París, entre elles) que portaven el segell de l’independentisme cors.
La raó d’aquest activisme armat, després d’un període que semblava que s’optava per una via més dialogant és l’augment de la repressió francesa contra el col·lectiu de presoners corsos, així com l’asfixiant pressió quotidiana envers els militants independentistes i els seus cercles més íntims. També s’apunta com a causa de l’augment de l’activisme, la cada cop més insuportable especulació immobiliària que impedeix o dificulta als propis corsos d’accedir a una llar, a l’hora que origina tota una dinàmica empresarial sovint il.legal i vinculada a pràctiques mafioses de la droga i la prostitució. D’aquesta manera, Còrsega, com altres illes del Mediterrani occidental, es va convertint en la destinació d’un turisme que amenaça amb esborrar la identitat cultural i el benestar de la població autòctona.
Segons el diari Le Figaro, no precisament un partidari del moviment independentista cors, durant el 2006 i fins al 15 de desembre, havien tingut lloc 229 atemptats o intents d’atemptats, contra 168 en el 2005. Un increment significatiu i que pot marcar una tendència de cara a l’any que tot just acabem de començar, sobretot per l’especificitat de la situació política derivada de la contesa electoral, a la que ja he fet referència abans.
