Falten només 3 dies perquè els barcelonins decideixin si estan a favor o no d'una possible independència de Catalunya. Està essent difícil realitzar aquest tipus de consulta en una ciutat tant gran i polifacètica com Barcelona?
A nivell d'organització no ja que això va molt per districtes. Els districtes on hi ha un teixit social establert es una mica més fàcil perquè ja compten amb una base organitzativa en els punts de recollida de vot i la gent té més costum de trobar-se per fer feina. Ara, en els districtes on no hi ha aquesta xarxa sí que ha costat una mica més perquè vulguis o no la gent te menys experiència pel que fa a les reunions i a les dinàmiques de funcionament que les organitzacions ja tenen. Per exemple, a Sants ha estat molt més fàcil de muntar-ho tot perquè hi ha moltes més entitats implicades però, en canvi, a barris com la Marina o Zona Franca la cosa es complica perquè també hi ha menys voluntaris, les poques entitats que existeixen no són propenses és on costa més instal·lar nuclis. Ara mateix, aquests problemes s'han solucionat i ha estat com una injecció moral. L'ultima bona notícia ha estat que a Nou Barris, un lloc tradicionalment abstencionista, s'han pogut muntar una cinquantena de taules i ja se n'han obtingut un 14.000 vots més o menys. Però clar, Barcelona és molt diferent i a cada barri es requereix una cosa diferent.
Barcelona és també una ciutat imprevisible i que requereix d'un gran desplegament de veus i mans. Com us veu plantejar l'organització de la consulta i què ha anat canviant al llarg dels mesos?
Al principi, quan vam començar a muntar-ho, la gent et deia que estaves boig. Et deien que seria un fracàs i la veritat es que a vegades et feien dubtar... Però la nostra idea era tirar endavant fins que es pogués i llavors ja es veuria. A més, a nivell organitzatiu, quan ho vam muntar hi havia barris que encara no tenien cap tipus d'infraestructura ni col·lectiu que ho impulsés i, comparats amb altres que tenien més organització, es veia tot una mica difícil. Però tot i això, fins i tot en aquests barris on no hi havia gent, n'ha sortit de sota les pedres. Personalment puc dir que és una cosa increïble. Si en un principi preveiem que potser aconseguiríem 4.000 o 5.000 voluntaris, ara mateix la xifra ha augmentat a uns 8.000 aproximadament, i això ha estat gracies la feina que s'ha fet. Així, les previsions que en un principi eren molt discretes, han agafat una volada molt important, i això és degut a la feina que ha fet la gent en els seus districtes des del mes de desembre. També ha estat el motiu que ha fet que la gent prengués consciència que això de la consulta anava en serio.
Des de fa uns mesos ja s'han establert diversos punts de votació permanent a la ciutat, així com també diversos punts mòbils. Quin nombre de vots es calcula que es recolliran i com s'han gestionat aquests espais?
Ben bé encara no se'n saben les dades exactes però sé que de vots anticipats segur que n'hi ha més de 50.000.Pel que fa als espais per a votar a Barcelona, cada districte s'ha organitzat molt autònomament. Cada àrea ha tingut la seva dinàmica i ha organitzat els punts mòbils o fixos així com li convenia. S'ha tractat d'anar a aquells barris on hi ha més poca gent disposada a recollir vots i hi ha hagut una bona compenetració entre tothom. En general, jo crec que aquesta xarxa de punts per recaptar vot és, com a mínim, digne d'un estudi perquè el que està clar és que la gent s'ha trencat el cap per tal d'aconseguir un nombre elevat de vots. A Sarrià-Sant Gervasi, per exemple, tenien a Internet tot un sistema muntat amb un mapa molt ben fet on hi havia els punts de votació permanent i la direcció dels domicilis de les persones fedatàries. Llavors, quan tu volies buscar lloc més proper per anar a votar, el mapa t'indicava el lloc més pròxim, així com també el fedatari de més a la vora. A Ciutat Vella, per altra banda, han fet un gran treball amb els immigrants. L'altre dia em deien que estaven fent propaganda amb urdú, àrab, amb castellà i amb xinès, i que anaven botiga per botiga per intentar explicar què s'estava fent i recollir vots. A altres llocs s'ha fet una bustiada intensa i durant un cap de setmana s'ha realitzat un desplegament de taules i..., en general, cadascú ha fet allò que ha pogut i cregut en el seu barri.
A més, realitzar la consulta a Barcelona també requereix una gran quantitat de recursos econòmics i materials. Com us heu autogestionat?
Al principi hi havia una perspectiva de pressupostos astronòmics. Potser es plantejava un milió i mig d'euros, tot i que de seguida es va veure que no teníem ni una centèsima part d'aquests diners. Per això, a les primeres reunions tothom portava diners de la seva pròpia butxaca i els posava dins d'una guardiola, al menys aquí al barri. I així va començar la consulta. Quan en vàrem tenir prous, es van començar a comprar samarretes, encenedors i materials d'aquests per poder aconseguir més diners a les paradetes de cada barri, que era on es venia aquest material. Així va ser com vam anar aconseguint unes miques més de diners que ens van servir per fer la primera remesa de sobres, vots, carpetes de fedataris amb el carnet identificador... I ara, a última hora, quan s'ha vist que la cosa requeria molts més diners però que també era més seriosa és quan s'ha notat la solidaritat de les entitats, persones a nivell particular i empresaris que han fet donacions econòmiques més importants. Cal dir, però, que hi ha hagut altres entitats i empreses que també ens han cedit material, menjar i espais propis per a realitzar les diverses tasques de recollida de vot... Però clar, el gruix de les donacions, sí més no, econòmiques ha vingut en els darrers moments de la consulta, és a dir, quan el projecte ha agafat cos. Per altra banda, i a part d'això, hi ha l'aspecte més important. Si aquesta consulta ha tirat endavant ha estat per les aportacions en temps i dedicació de tots els voluntaris.
El suport humà també és necessari en aquest tipus de consultes. Quanta gent més o menys s'ha fet fedatària o col·laboradora i en què consistia la seva tasca?
Els fedataris són les persones que donen fe de que el vot es recull d'una manera determinada per l'organització per tal d'evitar fraus. Així, tenir diversos fedataris va bé perquè aquest, a part de donar fe, també va a buscar el vot d'aquelles persones representatives dels seus cercles més íntims. I per fer-te fedatari havies de fer una mínima formació. S'havia de conèixer la dinàmica de funcionament de Barcelona Decideix, signar un document on es donava fe que recollies el vot d'una manera fidedigna i, finalment, fer un curset per saber les diferents situacions en què un fedatari es podia trobar. I aquests eren els únics requisits que es demanaven, a part d'una declaració jurada conforme aquesta persona es dedicava a donar fe i d'aquesta manera. I després, la resta de gent que hi ha col·laborat, tot un conjunt de voluntaris que han afavorit que les coses hagin anat tan bé com han anat. Al final, potser l'efecte pilota ha fet que la gent confiés en la consulta i quan ha vist que era una cosa realment seriosa encara s'hi ha bolcat més.
El Parlament de Catalunya ha afirmat que respecta i fa costat a les consultes. En què es plasma això a Barcelona?
Governació, amb l'anterior govern ja ens va deixar 90 urnes i ara, sembla que ens en deixen 50 més. Però simplement ens han cedit aquest material, no ens han donat cap altre tipus de facilitat ni cap aportació econòmica.
I l'Ajuntament de Barcelona?
Aquest sí que ens ha posat pals a les rodes. Per exemple, hi havia 6.000 euros que ens havien cedit per ficar banderoles als carrers i l'Ajuntament ens ho va denegar. Es va efectuar tot el tràmit correctament, es van assignar tres carrers i, quan ja estava tot previst, ens van denegar l'autorització dient que com que era període preelectoral, qualsevol opció o campanya política no era acceptada. Tampoc ens han deixat cap local municipals. Aquí al districte, tant el Centre Cívic, com el Casinet d'Hostafrancs com el Sortidor de Poblesec havien de ser seus electorals. El dia 4 d'aquest mes, doncs, ens arriba una carta d'acord amb la qual l'Ajuntament ens nega l'autorització d'aquests espais municipals pel mateix motiu que les banderoles. Clar, en aquest sentit estranya una mica perquè la Junta Electoral va dir fa una setmana que els partits podien fer campanyes polítiques sempre i quan no es demanés el vots i no es fessin inauguracions... A més, encara es defensen dient que ja ens han donat permís per muntar els punts mòbils de votació anticipada al carrer. I què menys! Què volen, carregar contra la consulta a cops de porra? Encara el hi haurem de demanar permís per una cosa que muntem nosaltres.
Quin ha estat el paper dels mitjans fins al dia d'avui?
A costat molt que ens fessin una mica de cas, però jo crec que ens hi hem anat fent un forat. Els mitjans són una de les coses que, en un principi, no pensàvem que tindríem a favor. De fet, crèiem la consulta no tindria gaire ressò perquè aquests mitjans no s'hi bolcarien gaire, però ja es veu, poc a poc hem anat obrint nous espais per on comunicar-nos també en els diaris i les televisions.Però jo crec que aquesta consulta de Barcelona hauria d'haver tingut, com a mínim, la mateixa cobertura que ha tingut la consulta de la Diagonal. Però bé, sense recursos, sense anuncis i sense res, i a més, sense saber quan trobarem una notícia sobre la consulta en els diaris ho valorem prou positivament. Cal dir que hi ha hagut diaris com l'Avui o l'Ara que sí que ens han cobert, potser també pel fet que ells també estan adherits a la consulta, però pel que fa a la resta, ens hagués agradat veure un seguiment per part dels mitjans d'acord amb la mateixa mobilització. El que vull dir és que mobilitzar a tanta gent i aconseguir aquest nivell de mobilització a Barcelona és una cosa que es mereix sortir als mitjans. A vere, si hem de dependre de que votin el Pujol i el Mas, doncs és una mica trist, però bé, benvingut sigui. També s'haurà de veure quin seguiment en fan el dia 10 i què se'n diu el dia 11.
Quin està sent el repte de l'Esquerra Independentista en aquesta consulta?
Un dels reptes ha estat incloure l'àmbit dels PPCC dins la consulta, un fet que es pot dir que ho hem aconseguit ja que a la pregunta parla de nació catalana i no només de Catalunya. Val a dir, però, que aquest tema ha estat polèmic des del principi fins al final i ha ocasionat una reflexió important dins l'EI barceloní, així com també en la ment de moltes altres persones. Però bé, a diferència d'altres consultes també molt mediatitzades com la d'Arenys de Munt o Vic, a la de Barcelona s'inclou un altre marc nacional. Un altre terme que també ha portat conflicte ha estat el d'Unió Europea. Aquí hi ha gent que hi creu i gent que no, però en aquest cas jo crec que havíem d'apostar per aquest terme ja que cal tenir en compte que les consultes són una cosa molt horitzontal on hi té cabuda tot tipus de gent. Des de la CUP, per exemple, jo crec que no hi va haver dubtes. L'altre element important i que també es pot considerar un èxit per l'EI és que les consultes han generat un gran teixit social i associatiu als barris. A partir de venir a votar al Casal, al Terra d'Escudella..., gent de 40 o 50 anys ha pogut conèixer nous espais i alternatives polítiques. I finalment, una de les reflexions més grans que hem de fer és que l'EI ha de dotar de discurs tot aquest moviment nacional que existeix i que prové de la consulta.
El 10 d'abril es celebrarà finalment la consulta. Pots explicar-nos una mica com s'organitzarà tot?
El programa de cada districte és recollir vots als col·legis electorals i, com a molt, hi haurà un centre neuràlgic que estarà a Rambles, al local de l'UGT, i que serà el lloc on es farà el recompte final i des d'on s'intentarà donar els resultats de participació cap a les 20:30 o 21h. L'escrutini del sí o del no es farà més tard, ja que el volum de vots i vots anticipats també serà molt alt caldrà un nombre elevat de gent que faci el recompte. En aquest mateix local de les Rambles serà on tindrà lloc la roda de premsa final de la consulta i on s'aniran concentrant tots els nuclis.
Quantes persones s'estima que vagin a votar?
El mínim que ens hem proposat es aconseguir la mateixa participació que la de la Diagonal. Com a mínim, assegurar aquesta fita del 12% de participació, que també cal dir que és bastant. Però clar, a nosaltres ens agradaria tenir un 40 o 50% de participació, aquesta seria l'evidència que voldria dir que la gent s'ha despertat. Però, personalment, crec que si arribem al 15% ja és un gran triomf.
Finalment, després de la consulta, teniu pensat seguir allargant l'estructura de Barcelona Decideix per a possibles mobilitzacions?
Barcelona Decideix es dissoldrà perquè la consulta es la consulta, i així com en altres pobles també s'ha organitzat i s'ha dissolt, Barcelona Decideix també es dissoldrà. Ara, tota la xarxa de coneixement i d'experiència és un capital molt valuós que tots ens quedarem de cara al futur. Així, si mai s'ha d'estirar de la corda perquè hi ha conflicte amb l'Estat, tot això serà un recurs. I és que, a més, el que Barcelona Decideix ha creat és un vincle molt important entre totes aquelles persones que han impulsat la consulta al seu barri o districte. Es tracta de gent molt diferent i de diverses edats que, amb moltes ganes han après a coordinar-se tots a una. I això és important, perquè pot comportar canvis en l'organigrama organitzatiu i combatiu de la ciutat.
