Francesc Ribera defensa que “els que som independentistes de llarga trajectòria - en contrast almb es nous independentistes de tall economicista neoliberal o autonomistes recent convertits al sobiranisme-, “aquesta reflexió ja la vam fer vint anys enrere”. Simplement, el principal argument del popular cantant i militant de l'esquerra independentista es que “vaig votar que sí perquè crec que les nacions tenen dret a l'autodeterminació”.
Les consultes, que amb la votació de Barcelona el proper diumenge i a una vintena més de poblacions es posa punt final un cicle que va arrencar a Arenys de Munt, han suposat un punt d'inflexió que ha canviat la relació de forces existent entre Catalunya i Espanya. Tant sols fa dos o tres anys impensable. Per Titot això ha suposat situar l'independentisme al llindar de la majoria social.
Preguntat sobre què els diria a aquells detractors, que diuen que els resultats de la consulta no responen a la realitat, Titot els respon que haguessin anat a votar i si no “que acceptin els resultats”, el que ha dit la majoria. Es mostra esperançat pel treball realitzat durant aquests dos anys i malgrat reconèixer que mantenir la força d'Arenys de Munt és difícil, es mostra convençut que diumenge Barcelona estarà per sobre del que tothom espera. Sobre el futur immediat, creu que cal continuar d'una manera o altra explicant al món que els catalans volem decidir nosaltres el model de relació amb Espanya i situar novament la nostra sobirania al mapa. Si l'Estat no vol organitzar cap referèndum vinculant (que no voldrà), “serà el poble que es farà la pregunta ell mateix”, assegura el cantant Titot. “El poble sempre està legitimat per prendre les iniciatives que cregui convenient”. Com a mínim, i com bé diu: “Ara tothom sap que volem fotre el camp d'Espanya”.
