- A pocs dies de la visita papal, com valoreu per una banda la propaganda que s'està fent des dels mitjans de comunicació i la campanya de rebuig, per l'altra?
Constatem que l'Església Catòlica continua tenint una gran influència als mitjans de comunicació, però també que hi ha una part important de la societat que expressa la seva discrepància per com s'estan fent les coses. Aquesta discrepància també la recullens els mitjans (uns més que d'altres, això sí).
- Teniu la percepció que allò perseguit o mal vist és estar en contra d'aquesta visita?
S'està intentant minimitzar la contestació a la visita i presentar una àmplia simpatia social per la visita. Una visió que no se sosté si ho comparem amb dades sociològiques i que per tant, està inflada.
- La criminalització que es ve fent de la campanya Jo no t'espero -només defensada des de sectors populars-, els milions d'euros públics que cada any es destinen a l'Església catòlica, els honors que es reten a autoritats ultrarreligioses com Benet XVI, etc. posen de manifest que aquest no és un Estat vertaderament laic i que no s'ha trencat mai amb el franquisme?
Demostren que encara hem de fer molts passos endavant per arribar a la laïcitat de les institucions, que l'Església Catòlica té molt de poder i que excepte casos concrets hi ha molta por a desafiar aquest poder. També molta miopia, perquè és precisament aquesta por la que el sosté.
- En què consisteix la vostra campanya? Quant de temps fa que esteu treballant i com l'heu tirada endavant?
Els primers contactes van començar abans de l'estiu, tot i que algunes de les entitats convocants ja tenim altres espais permanents de trobada i coordinació, com la Lliga per la Laïcitat. La campanya vol posar de manifest que Catalunya és un país plural des del punt de vista moral, religiós i filosòfic. Defensem que cap codi moral privat, ni cap opció de consciència, ni cap religió, pot aspirar a monopolitzar l'espai públic presentant-se com a representativa de tota la societat. En democràcia tota opció de consciència és, per definició, minoritària. També volem fer pedagogia i denúncia dels privilegis que encara avui en dia té l'Església Catòlica al nostre país en virtut d'uns Acords Concordataris signats amb el Vaticà.
- Tota aquesta feina s'acaba el dia 8 de novembre?
En absolut. Totes les entitats que impulsen la campanya "Jo no t'espero" tenim una llarga trajectòria en defensa de la laïcitat i aquest només és un episodi que ha de servir per visibilitzar-nos.
- En què es concretarà la relació de les entitats que formen la Plataforma l'endemà del 7 de novembre? Teniu full de ruta per seguir treballant conjuntament i que "Jo no t'espero" no sigui un fet puntual?
Ja hi ha espais estables que tenen prou abast, sobretot la Lliga per la Laïcitat. Voler estirar la campanya més enllà de la cojuntura en que s'ha generat no sembla gaire bona idea.
- Creieu que un estat català independent ajudaria a aconseguir l'estat laic i a trencar amb la relació estat-església tan típicament espanyola? O preferiu canviar l'estat espanyol en el seu conjunt?
És complicat, i suposo que la resposta depèn de la preferència que hom tingui per la independència o el federalisme, o sigui que la resposta serà bastant personal. Al meu entendre, federalisme i independentisme no són camins antagònics, tots dos es basen en un exercici d'autodeterminació, un concepte molt estimat per qualsevol laïcista. De fet, a Catalunya el debat és entre federalistes, uns que miren cap a Brussel·les i uns altres que miren cap a Madrid, jo en dic federalisme estràbic. A l'MLP de vegades diem que Catalunya no serà independent fins que Espanya no sigui laica, una frase que no agrada ni als independentistes ni als federalistes. És una afirmació discutible, evidentment, però si no hi ha una emancipació de les consciències, no hi haurà aspiracions de llibertat. La laïcitat vol garantir la llibertat de consciència, que és la mare de totes les llibertats. En qualsevol cas, val la pena recordar que el darrer escull per a l'aprovació de l'Estatut al Parlament va ser l'ensenyament laic.
- Per què creieu que no s'han fet públiques les despeses que implicarà aquesta visita?
Suposo que serien difícils d'explicar a una majoria de la societat en temps de crisi. I perquè són injustificables en la mesura que s'utilitzen fons públics per costejar un acte litúrgic, el que trenca amb el principi de separació església - estat.
- Des d'alguns sectors es justifica aquesta visita amb el fet de donar ressò mundial a la Sagrada Família i fins i tot a la llengua catalana. És una manera d'encobrir tot el que suposa realment?
És provincià.
- Veieu certs paral·lelismes amb les Olimpíades de l'any 92?
Forma part d'aquesta insistència d'atraure grans esdeveniments, una estratègia que semblava superada. En aquest cas, els fruits són més que dubtosos, si el que ens preocupa és Barcelona com a marca (que no és el cas).
- Quins valors representa el Vaticà i Benet XVI?
El Vaticà és una teocràcia, la darrera que queda a Europa. I s'ha d'explicar que existeix fruit del Tractat del Laterà, signat amb el règim feixista de Benito Mussolini. Pel que fa a Benet XVI, es pot dir que és un dels Papes més conservadors dels darrers temps. Sota una forta cuirassa teològica s'amaga un intelectual alineat amb les tesis més reaccionàries.
- Pederàstia, totalitarisme, homofòbia, antiavortisme, masclisme, absolutisme, corrupció... tot això s'amaga.
Sí, però hem de saber distingir entre opinions lícites que ens sorprenen perquè creiem depassades i actituds criminals. Contra les primeres, ha de ser suficient la raó. Contra les segones, tot el pes de la llei.
- TV3, la televisió pública, es gastarà un milió d'euros, fet que palesa que no es tractarà d'una simple cobertura informativa de la visita, sinó de tot un homenatge encobert. No es dedicarà la mateixa cobertura a les mobilitzacions de protesta, si és que en parlen.
Entra en la normalitat de TV3, que manté un programa clarament confessional, Signes dels temps, des de fa un munt d'anys. Que sigui normal no vol dir que no sigui denunciable, eh?
- I de totes les molèsties que la visita ocasionarà als barcelonins -a qui no s'ha consultat- tampoc se'n diu res.
Fa uns dies, en una xerrada a l'Ateneu Popular de l'Eixample, un noi expressava el desencís que provoca que quan vols fer un concert per la festa major s'argumenta que podria causar molèsties als veïns, i en canvi ara es poden tallar carrers sencers durant dies. A més, el concert de festa major és obert a tothom, i la missa no. Així es desmobilitza la gent que té ganes de treballar pel barri, després ens sorprenem que no hi hagi gent associada.
- A Galícia la policia obliga els veïns a retirar les banderoles crítiques amb la visita. Aquí no hem arribat a aquest extrem, però la campanya Jo no t'espero ha rebut atacs i/o pressions?
Més aviat ens han pagat amb la indiferència, però també hem rebut algun suport puntual. Em sembla que les institucions catalanes estan més acostumades a la discrepància, afortunadament.
- Per acabar, què t'agradaria que passés el 7 de novembre?
Que fos una oportunitat per a que una majoria social se n'adonés que encara som lluny de ser un país laic, plural, tolerant... I que encara cal treballar molt per aconseguir-ho.
