Tot i així, la COS remarca que cal una coordinació, ja que les politiques dictades des de Madrid que pateixen els i les treballadores del sud de l’Albera vénen en massa ocasions calcades, sinó copiades, de les mateixes que es dicten des de Paris.
És per això que la COS apunta que "ens hem de començar a coordinar de forma
activa en les nostres mobilitzacions, reclamacions (encara que
inicialment siguin demandes parcials i equiparables a un costat i altre
de l’Albera, com les pensions, les privatitzacions dels serveis públics i
la precarietat creixent), i cada vegada més també, en les nostres
dinàmiques de lluita".
El sindicat recorda que el govern francès, encapçalat per Nicolas Sarkozy i François Fillon, han imposat un nou sistema de pensions. Així, el 15 de setembre, l’assemblea nacional francesa va aprovar amb 329 vots a favor i 233 en contra, que l'edat legal de la jubilació passaria dels 60 als 62 anys i que el dret a percebre la pensió completa passaria dels 65 als 67.
La COS considera que "!es tracta d'un cop d'estat en tota regla i sense precedents que ha fet saltar pels aires les conquestes socials de molts anys de lluita dels treballadors i de les treballadores. Com era d’esperar, la resposta sindical no s’ha fet esperar i ja portem cinc vagues generals i una amenaça de vaga general indefinida"
Amb l'argumentació que "tenint en compte les noves mesures, que cada cop costa més trobar feina, sobretot als joves, i que ara mateix calen 40 anys de cotització per tenir la pensió completa, no és cap bogeria pensar que per poder-te jubilar amb dret a pensió l’edat de 67 anys es queda molt curta (aquesta situació amb la llei a la mà a l’estat francès i, ben aviat, també a l’estat espanyol). Compteu els anys, però els números no surten per enlloc. Sense oblidar aquells treballs que, per les seves característiques de risc, tenen una edat laboral molt més curta... en definitiva, al cap i a la fi, la desprotecció i la misèria per a milions de persones treballadores"
El text del comunicat finalitza tot dient que "cada vegada es fa més i més evident que tant al nord, com al sud de l’Albera, l’únic futur possible per al poble treballador català, sinó volem desaparèixer de la història, és un Marc Nacional de Relacions Sociolaborals dels Països Catalans, a ambdós costats de l’Albera, i avançar vers la independència total del nostre país, i una democràcia real i popular, el socialisme".