L’acte va començar amb la constatació de la poca producció en català i aterrada de textos iniciàtics marxistes que socialitzin els fonaments i el funcionament del capitalisme que vivim i patim diàriament als Països Catalans, malgrat que sí que ens arriben algunes traduccions marxistes de tall més acadèmic i allunyades de la nostra realitat concreta. A més, roman pendent de traduir al català bona part de l’obra fonamental de Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895).
Es va compartir pel que fa a “El capital: crítica de l'economia política” és important que si bé no cal que tots els militants d’una organització marxista el coneguin, sí que n’hi ha d’haver alguns que el dominin. És una obra que cal tenir en compte que, almenys al primer llibre, parteix del mètode d’investigació teòrica de l’abstracció; això és, que prescindeix de les particularitats per trobar les lleis fonamentals que regeixen el funcionament del sistema històric de producció i reproducció capitalista. Al segon llibre, el dedica a la circulació del capital, que és molt rellevant ara mateix per la situació inflacionària derivada de l’augment del preu del petroli que vivim, i al tercer se centra, entre altres aspectes, en la competència entre capitalistes que ens permet entendre els conflictes geoestratègics mundials actuals per assegurar la disponibilitat de recursos naturals.
“Comprendre l’explotació, combatre el capitalisme” conté una cinquantena d’apartats breus d’aquells elements considerats fonamentals per entendre’n l’essència i lluitar-hi en contra fruit d’anys d’estudi sistemàtic. El que el diferencia dels sistemes productius anteriors és el predomini de la producció i reproducció ampliada de mercaderies —fins i tot la nostra força de treball és una mercaderia— que són fruit del treball humà, contenen valor d’ús, es copien indefinidament i es creen amb la finalitat de ser intercanviades. A més, cal que sapiguem diferenciar preu de valor d’una mateixa mercaderia, i com aquests canvien en relació amb la productivitat. I igualment important —sobretot per aquells que es consideren anticapitalistes— és tenir clar què és capital: aquells diners la quantitat dels quals s’incrementa segons la taxa de guany, i tenir clars els tres tipus de plusvàlua que conté cada mercaderia: absoluta, relativa i extraordinària, que són les formes per les quals els capitalistes s’apropien del treball no pagat —ja que, en principi, quan el sistema “funciona”, el salari només cobreix el necessari per reproduir la classe treballadora—.
Tot plegat és plenament traslladable a la realitat més actual i immediata; per exemple, la intel·ligència artificial com a innovació tecnològica —que sempre han actuat com a motor del capitalisme— només té sentit en aquest sistema si contribueix a millorar la productivitat —i, per tant, trastoca la productivitat i la càrrega de valor de les mercaderies—. Però aquest procés és temporal, les noves tecnologies acaben essent adoptades i normalitzades per la resta de capitalistes fins que no en trobin o en privatitzin d’altres.
La sessió ha finalitzat amb resolució de dubtes entre els assistents sobre el què és realment un monopoli, els viratges històrics realitzats per la gran burgesia catalana, el paper principal de l’estat com a defensor de la propietat privada dels mitjans de producció i de la necessitat de disposar d’organitzacions polítiques que resolguin les greus mancances teòriques col·lectives actuals i sàpiguen analitzar bé la realitat social, per tal de capitalitzar les crisis d’estat i el malestar social a fi d’encaminar-nos cap al nostre alliberament nacional i de classe.
