La nostra municipalitat brillant ho ha decretat: per accedir a una subvenció, o només llogar una sala, les associacions hauran de mostrar-se a les cerimònies de l’11 de novembre, del 8 de maig, del 14 de juliol i del 25 de setembre. Ens expliquen que és el deure de memòria. Més aviat diríem la crida a l’ordre. No es demana a les corals que recordin: se’ls demana que signin. El detall punyent és que aquest certificat de patriotisme és lliurat per una formació la memòria de la qual, quan s’obri de nou, reserva algunes sorpreses.
Comencem per la data més delicada, el 25 de setembre. El decret del 31 de març de 2003 en va fer el dia d’homenatge als harkis, aquests auxiliars que van servir França i que aquesta última va abandonar vergonyosament al seu destí, tancant-los en camps, com el de Rivesaltes. Aquest reconeixement, el van arrencar presidents de la República: Jacques Chirac ja el 2001, l’admissió de la responsabilitat de l’Estat sota François Hollande, el perdó demanat per Emmanuel Macron el 2021. L’ex Front National, ell, no ha escrit ni una línia d’aquest dossier. El fervor és recent; només és més estrident. Ara el Rassemblement National és el guardià zelós d’una memòria a la qual no ha aportat res, i que transforma en una prova de lleialtat per al club de petanca.
