La 44a edició de la Ghjurnate Internaziunale de Corti han tornat a convertir aquest cap de setmana la ciutadella de Corti en un punt de trobada entre moviments independentistes, anticolonialistes i d’alliberament nacional. La primera jornada, celebrada dissabte 8 d’agost, va estar marcada per la denúncia de la repressió i la criminalització de les lluites per l’autodeterminació, així com per la commemoració dels cinquanta anys del Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC).
«La repressió colonial no coneix fronteres», va afirmar el representant kanak Dimitri Qenegei, de l’FLNKS, en una jornada en què van prendre la paraula representants de Catalunya, Sardenya, Sicília, Bretanya, Guaiana, Martinica, Guadalupe, Comores-Mayotte, Cabília i Kanaky.
La trobada, organitzada pel moviment independentista Nazione, va començar amb un homenatge a l’activista Jean-Marc Rodriguez, mort el passat mes de gener. Petr'Antò Tomasi, de Nazione, va recordar que la identitat de les Ghjurnate està marcada històricament per la solidaritat amb els pobles en lluita i per l’intercanvi d’experiències entre moviments d’alliberament nacional.
Els límits de l’autonomia
Una part important dels debats s’ha centrat en el futur polític de Còrsega després del procés de Beauvau i en el projecte de llei constitucional sobre l’autonomia corsa. Nazione rebutja el resultat d’aquest procés i planteja la necessitat d’articular una plataforma de reivindicacions per afrontar una nova etapa política.
Les delegacions internacionals van posar sobre la taula les experiències dels diferents models autonòmics i els seus límits davant l’exercici del dret d’autodeterminació.
«L’autonomia no és llibertat, és una paraula que es fa servir per guanyar temps», va advertir Qenegei, que va establir un paral·lelisme entre la situació corsa i el procés polític de Kanaky. Segons el dirigent kanak, malgrat les diferències entre els diversos territoris, les situacions colonials comparteixen mecanismes destinats a impedir que els pobles decideixin lliurement el seu futur.
La qüestió catalana també va ser present a Corti. L’expresidenta del Parlament, Laura Borràs. va exposar l’experiència del moviment independentista català i va denunciar la repressió exercida per l’estat espanyol.
Representants de Martinica, Sardenya i Sicília van abordar, al seu torn, les diferents formes de dependència política, econòmica, cultural i territorial que afecten els seus pobles. Les intervencions van coincidir en la necessitat d’enfortir els lligams entre els moviments anticolonialistes i independentistes.
Contra la criminalització de les lluites d’alliberament
Un dels principals eixos de la primera jornada de les Ghjurnate va ser la denúncia de la criminalització dels moviments que defensen l’autodeterminació i la independència.
Les diferents delegacions van alertar de l’estratègia de convertir conflictes de naturalesa política en problemes d’ordre públic i de presentar els militants independentistes com una amenaça. Davant d’aquesta situació, van defensar la necessitat d’una major convergència entre els pobles en lluita i d’una resposta comuna davant la repressió.
Jean-Jacob Bicep, membre de la Unió Popular per a l’Alliberament de Guadalupe (UPLG) i del Front Internacional de Descolonització, va arribar a parlar d’una situació de «legítima defensa del poble» davant les polítiques colonials.
Les delegacions van reclamar, en aquest sentit, una resistència compartida davant el que consideren una estratègia destinada a criminalitzar les aspiracions d’emancipació dels pobles i transformar els seus militants en terroristes.
Cinquanta anys de l’FLNC
La qüestió va tenir continuïtat durant els debats de la tarda amb la taula «50 anys de l’FLNC: quines mirades internacionals?», celebrada coincidint amb el cinquantenari de la fundació del Front d’Alliberament Nacional de Còrsega.
L’FLNC va fer la seva aparició pública la nit del 4 al 5 de maig de 1976 i, des d’aleshores, ha ocupat un lloc central en la història contemporània del moviment d’alliberament nacional cors.
Durant el debat, al qual va assistir també l’expresident de l’Assemblea de Còrsega Jean-Guy Talamoni, representants de les delegacions internacionals van recordar els presos polítics, els militants desapareguts i el paper que l’independentisme cors ha tingut durant les darreres cinc dècades.
«Hi ha el deure de mirar aquesta història amb lucidesa i dignitat», va assenyalar Sania Assoumani, del Consell Nacional per a la Restauració de la República de les Comores. Assoumani va remarcar que Còrsega ja no és la mateixa que el 1976 i va defensar que el futur del poble cors s’ha de construir des del respecte a la seva llengua, la seva terra i la seva cultura.
Éric Simoni, de Nazione, va reivindicar igualment el paper de les generacions que han mantingut viva la reivindicació nacional corsa davant el que va definir com la «violència del colonialisme de poblament».
La primera jornada de les Ghjurnate va acabar així reforçant un dels fils que històricament han caracteritzat la trobada de Corti: la solidaritat internacional entre pobles que, des de realitats i trajectòries diferents, comparteixen la reivindicació del dret a decidir lliurement el seu futur.
Dimitri Qenegei ho va sintetitzar en una de les frases més contundents de la jornada, establint un pont entre Kanaky i Còrsega:
«Mai renunciarem al somni dels nostres pares. Aquest somni és el mateix que el vostre: la independència.»
