El Front d’Alliberament Nacional de Còrsega-Unió de Combatents (FLNC-UC) ha denunciat el que considera un intent de l’Estat francès de «criminalitzar» el moviment d’alliberament nacional cors i associar-lo amb la delinqüència organitzada.
L’organització va expressar aquesta posició durant una roda de premsa clandestina celebrada els dies previs a les 44es Ghjurnate Internaziunale de Corti, una trobada que enguany ha situat precisament la criminalització dels moviments independentistes i anticolonialistes entre els seus principals eixos de debat.
Una de les qüestions plantejades per l’FLNC-UC és el contingut d’una nota elaborada el 2025 pel Servei d’Informació, Intel·ligència i Anàlisi Estratègica sobre el Crim Organitzat (Sirasco) de la policia francesa.
El document identifica una vintena de grups que els serveis policials situen dins la criminalitat organitzada a Còrsega i utilitza el terme «mafialistes», una contracció de «màfia» i «nacionalistes», per referir-se a determinats sectors que vincula simultàniament amb el nacionalisme cors i amb activitats criminals.
Entre les persones assenyalades hi apareixen Cédric Courbey i Pierre Paoli, dirigents de Nazione, formació independentista que organitza les Ghjurnate Internaziunale.
L’FLNC-UC rebutja aquesta assimilació i considera que forma part d’una estratègia més àmplia destinada a despolititzar el conflicte cors, presentar el moviment independentista com una qüestió policial i desacreditar la reivindicació del dret del poble cors a decidir el seu futur.
Rebuig al procés de Beauvau
La denúncia arriba també en un moment de distanciament creixent entre una part de l’independentisme cors i el procés de Beauvau sobre l’autonomia de l’illa.
L’FLNC-UC rebutja el projecte d’autonomia plantejat en les negociacions amb l’Estat francès i qüestiona que aquest procés pugui donar resposta a les aspiracions nacionals corses.
En aquest context, sectors de l’independentisme plantegen la necessitat de donar per superada aquesta etapa i començar a bastir una nova plataforma de reivindicacions per defensar el futur de Còrsega, situant novament el reconeixement del poble cors i els seus drets nacionals al centre del conflicte polític.
La posició expressada per l’FLNC-UC connecta així amb un dels debats que han marcat les Ghjurnate de Corti: la denúncia de la tendència dels estats a convertir els conflictes d’autodeterminació en problemes d’ordre públic i a traslladar-los del terreny polític al policial i judicial.
Per a l’organització clandestina, la vinculació entre nacionalisme i criminalitat no és, per tant, una simple qüestió terminològica. L’FLNC-UC considera que forma part d’un intent de deslegitimar el moviment d’alliberament nacional cors i criminalitzar la reivindicació independentista en un moment en què una part del moviment nacional qüestiona els resultats del procés autonòmic.
