Perpinyà va tornar a viure aquest dissabte un Sant Jordi alternatiu que va anar molt més enllà de la simple diada del llibre i la rosa. Organitzat per la Llibreria Catalana i l’editorial Trabucaire, l’esdeveniment va convertir el Passeig Torcatis en un espai de trobada cultural, reivindicativa i popular en defensa de la llengua catalana i en oposició al model institucional impulsat pel govern municipal de Louis Aliot.
Les parades es van estendre pel cor de la ciutat, que es va omplir de vida per celebrar Sant Jordi. Del Passeig Torcatis a la plaça Aragó, passant pel Quai Vauban, els carrers es van omplir de llibres i roses, atraient centenars de vianants. Una rosa a una mà, un llibre a l’altra.
Al llarg de la jornada, el barri del Baix Vernet es va convertir en epicentre d’una proposta que combinava literatura, cultura popular i compromís social. Des de primera hora, la parada de llibres va reunir editorials i llibreries com la Llibreria Catalana, Trabucaire, Librairie Torcatis o Publicacions de l’Olivier, entre d’altres.
El programa va incloure activitats per a tots els públics: tallers de castells a càrrec d’Aire Nou de Bao, jocs tradicionals, contacontes, presentacions de llibres i debats. També es va posar el focus en la memòria i la llengua, amb iniciatives com l’exposició pels 50 anys de La Bressola o la presentació del llibre de Lluís Dagues sobre la lluita contra la MAT.
La jornada va esdevenir també un espai de reflexió, amb xerrades com la dedicada a una república federal, i un punt de trobada intergeneracional que va connectar cultura, identitat i debat polític. La participació d’autors i autores, així com d’entitats diverses, va reforçar el caràcter obert i transversal de la proposta.
Amb una arrossada popular al migdia i música en directe a la tarda, el Sant Jordi alternatiu va culminar amb un ambient festiu que va demostrar la vitalitat d’una iniciativa que, any rere any, creix i s’eixampla. En un context de retrocés institucional del català a la Catalunya Nord, la jornada va reafirmar la voluntat de mantenir viva la llengua i de fer del carrer un espai de cultura i resistència.
